Project Gutenberg's En Pere i altres contes, by Claudi Planas i FontThis eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it,give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online atwww.gutenberg.orgTitle: En Pere i altres contesAuthor: Claudi Planas i FontRelease Date: February 24, 2007 [EBook #20658]Language: Catalan*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK EN PERE I ALTRES CONTES ***EN PEREEn Pere, al llevar-se aquell dia, li portava votada al Jaumet: allà on el trobés, l'estossinava. On s'és vist!- anava dient-se,mentre es ficava les calces pausadament. -Amics com érem de petits, companys de tota la vida, fer-me aquesta malapassada! I ella? Oh, ella rai;… prou que me la pagarà, la poca pena!… Ves que jo em posi a cantar… bandarra,desvergonyida!… No seré pas jo qui hi perdi… I es quedava una estona rumiant… Pensava en el passat… amb aquellsfesteigs al clar de lluna, a l'horta de darrera casa d'ella… en aquells pessics tant dolços com una carícia que li ventavaperquè estigues quiet… en les mil fiorituras amb que broda el festeig una que'n sap amb un que hi va de bona fe… i tots'hi enternia… Per això al tornar a pensar amb el Jaumet, aquella paret mitjera que li havia caigut al damunt al bo delseu embadaliment, en Pere treia foc pels queixals… Fins, tot llescant el pa per fer la suca-mulla, una idea boirosa licreuà pel cap… I si se ...
LLAURANT El primer xiscle d'oreneta, fresc i vibrant com una ratxa de matinada, va entrar a dins de la cort. Clarejava; a dalt del mur, prop de les vigues hi havia una finestreta, com un ull obert a l'immensitat, per on es filtrava un tel de claror somorta, d'una claror cansada, que s'esbandia en polsina blanquinosa cap al fons. I allà moria, aclarint dèbilment les cantelludes anques dels bous, partides per aquelles cues llargues… llargues… tantost caigudes i immòvils, tantost cargolant-se com cucs enormes, ara sobre una anca, ara sobre l'altra, per a tornar a caure, totes esteses, mandrosament. El vailet, l'Andreu, ja era dret. Arquejant-se endarrera, els ulls abotegats, la cara reinflada, s'estirava, s'estirava tant com podia, mentre en un badall immens exhalava tota la nyonya de la son a l'esvair-se. I els bous, tombant el cap, se'l miraven amb sos ullassos fondos, tristos, remugant pausadament… Part de fora es va sentir un espatec d'ales, i el cant vibrant d'un gall es caragolà briosament enlaire… un clocleig d'innombrables tons li va contestar, i gairebé al mateix temps una veu de dona, fresca i clara, va cridar pel pany de la porta: