Cette publication est uniquement disponible à l'achat
Lea un extracto Compar a : 8,80 €

Mediante descarga

Formato(s) : EPUB

con DRM

Compartir esta publicación

También le puede gustar

Introdûcción El sello del sol en ChIchén ïtzá
• 5 •ÍndIce
A los que se empeñan en preservar
y difundir la ancestral sabiduría maya.
à pîráîdé dé el càŝtîllo é cîçÉ itzá, déoîàdà é él àño déL1 2007 por ûà çàpàñà édîátîçà ûà dé làŝ ŝîété màràîllàŝ dél mû-do modéro, çobrà ûéà otorîédàd îtéràçîoàl àl çoértîrŝé é él édîfiçîo ébléátîço pàrà loŝ prégoéroŝ dé làŝ ŝûpûéŝtàŝ proféçíàŝ àpo-çàlíptîçàŝ àyàŝ dél àño 2012. cîérto éŝ qûé ûçà dîŝîûyé ŝû popûlà-rîdàd, pûéŝ dûràté çàdà éqûîoççîo dé prîàérà éŝ çétro dé àtéçîó pàrà îléŝ dé tûrîŝtàŝ qûé ŝé çogrégà pàrà àpréçîàr él “déŝçéŝo dé Kûkûlká”, à tàl éŝçàlà qûé là NASA é él àño 2005 fijó ŝû àtéçîó é éŝté féóéo. Por otrà pàrté, çûétà ço û ŝîúéro dé pûblîçàçîoéŝdé todo tîpo y é àrîoŝ îdîoàŝ, qûé là àçé ûà érdàdérà çélébrîdàd. sû pérfil éŝ û îçoo tà réçooçîblé pàrà todo él ûdo qûé çîértàété éŝ ûà îàgé dé îdétîdàd pàrà mÉxîço, opîîó àdéçûàdà pûéŝ é ço-jûto ço todo él ŝîtîo àrqûéológîço là pîráîdé éŝtá îŝçrîtà é là lîŝtà dél Pàtrîoîo dé là hûàîdàd por là UNESCO déŝdé 1998, bàjo él çrîtérîo dé érgûîrŝé çoo ûà obrà àéŝtrà dél géîo çréàtîo ûào.
Là îéŝtîgàçîó qûé ŝé ofréçé é éŝtà pûblîçàçîó ŝé déŝprédé dé çálçû-loŝ àrqûéoàŝtroóîçoŝ qûé réàlîçÉ réçîétéété ûtîlîzàdo é gàbîété ûsoftwareéŝpéçîàlîzàdo, y qûé ŝé déoŝtràro féàçîétéété é çà-po dûràté él régîŝtro fotográfiço éféçtûàdo dûràté él pàŝo çéîtàl dél sol él pàŝàdo 23 dé àyo dé 2012. e éŝtàŝ págîàŝ ŝé îtétà déoŝtràrlà pérféçtà ŝîçroíà étré àŝtrooíà, géoétríà y àrqûîtéçtûrà, qûé oŝ lléà à plàtéàr qûé là pîráîdé dé el càŝtîllo, o ŝólo éŝtàbà déŝtîàdà àl çûlto rélîgîoŝo, ŝîo qûé tàbîÉ fûçîoàbà çoo pûto foçàl pàrà là obŝéràçîó dél çîélo, y é éŝpéçîàl dél sol, pàrà û régîŝtro çàlédárîço.
Dûràté él tràŝçûrŝo dé û àño, loŝ àyàŝ pérçîbíà dûràté él ààéçér y él oçàŝo çóo él aŝtro Réy çàbîàbà dé poŝîçîó; él ŝéllo dél sol pàré-çíà oérŝé çàdà díà. eŝté çàbîo dé poŝîçîó pérîtîó éŝtàbléçér ûà rélàçîó téporàl y éŝpàçîàl réŝpéçto àl orîzoté déŝtàçàdo por otroŝ édîfiçîoŝ àl éŝté y oéŝté. Réàlîzàbà àŝí ûà léçtûrà dél éŝpàçîo y él tîé-po ŝobré pûtoŝ bîé défiîdoŝ, à loŝ çûàléŝ él sol rétoràbà dé àérà çíçlîçà; éŝtoŝ rétoroŝ fûéro référéçîà oblîgàdà pàrà régîr él ŝîŝtéà çà-lédárîço dé cîçÉ itzá.
El sello del sol en ChIchén ïtzá
• 6 •
ÍndIce
e éŝtà pûblîçàçîó, qûé gééroŝàété là Fûdàçîó aréllà spîtàlîér pàtroçîà, ŝé à îçorporàdo, préîo àl éŝtûdîo àrqûéoàŝtroóîço, tréŝ çàpítûloŝ îtro-dûçtorîoŝ ço là îtéŝîó dé ofréçér àl léçtor û pàoràà àplîo péro bréé ŝobré là çîîlîzàçîó àyà y ŝû étoro. el çàpítûlo I réçûrré à ûà ŝûçîtà ŝéblà-zà ŝobré él àbîété àtûràl dél áréà qûé oçûpàro loŝ àyàŝ; poŝtérîorété, é él çàpítûlo II ŝé àgrégà ûà ŝîtÉtîçà éx-poŝîçîó ŝobré él déŝàrrollo îŝtórîço dé éŝtà çîîlîzàçîó, çopléétàdà é él çàpítûlo III ço àpûtéŝ ŝobré là çoŝo-îŝîó, loŝ dîoŝéŝ, él tîépo y loŝ àŝtroŝ, qûé oŝ pérîté àpéàŝ îŝlûbràr él çopléjo péŝàîéto àçéŝtràl. a pàr-tîr dél çàpítûlo IV là obrà éŝtá orîétàdà àl çàŝo qûé oŝ oçûpà ço cîçÉ itzá, y àportà dàtoŝ y éorîàŝ ŝobré éŝtà ûrbé, pàrà àŝí dàr pàŝo àl çàpítûlo V, qûé préŝétà ûà otà ŝobré là pîráîdé dé el càŝtîllo, ço lo qûé ŝé dà pàŝo à làpàrté édûlàr dé éŝtà étrégà qûé éŝél çàpítûlo VI, déoîàdo “aŝtrooíà, géoétríà y àrqûîtéçtûrà”, é él qûé ŝé ŝûŝtétàqûélàorîétàçîódélàpîráî-dé dé el càŝtîllo éŝtûo détérîàdà por él pàŝo çéîtàl dél sol. Là étrégà çoçlû-yé é él çàpítûlo VII, ço ûà réfléxîó ŝo-bré él ŝûpûéŝto àpoçàlîpŝîŝ àyà dél àño 2012, qûé pàràdójîçàété fûé él àrgû-éto qûé àtràjo î àtéçîó à cîçÉ itzá, y qûé détérîó làŝ îéŝtîgàçîoéŝ réàlîzàdàŝ ŝobré àŝtrooíà çûltûràl qûé é éŝté olûé ŝé poé à çoŝîdérà-çîó dél léçtor.
agràdézço à làŝ àûtorîdàdéŝ dél INAH làŝ fàçîlîdàdéŝ otorgàdàŝ pàrà réàlîzàr làŝ ob-ŝéràçîoéŝ é cîçÉ itzá y là dîfûŝîó qûé ŝé lé dîo à éŝtà otîçîà é loŝ édîoŝ dé çoûîçàçîó.TàbîÉ à loŝ doçtoréŝ dé là UNAM Jéŝúŝ Gàlîdo y Joàà Bro-dà; à stàîŝlàw iwàîŝzéwŝkî dé là eŝçûé-là nàçîoàl dé atropologíà é hîŝtorîà y à Dàîél Floréŝ dél iŝtîtûto dé aŝtroo-íà dé là UNAM por pérîtîré éxpoér îŝ îdéàŝ é ŝûŝ réŝpéçtîoŝ ŝéîàrîoŝ dé àrqûéoàŝtrooíà; à Dàîd Wood por ŝûŝ oportûoŝ çoétàrîoŝ y àŝéŝoríà; à Gûîlléro dé adà, àrqûéólogo ŝûbà-çûátîço dé là uîérŝîdàd aûtóoà dé Yûçàtá y nàtîoàl Géogràpîç explorér, por îîtàré à çolàboràr çoo àrqûéoàŝ-tróoo é ŝû proyéçto dé îéŝtîgàçîó é él céoté dé holtú, qûé é lléó à î-téréŝàré por là orîétàçîó dé là pîráî-dé dé el càŝtîllo, àŝí çoo àl àrqûéólogo vîçété cààço por ŝû àŝéŝoríà y çolà-boràçîó pàrà éŝtàŝ págîàŝ y à càrloŝ ar-éllà por ŝû çofiàzà pàrà àîàr éŝtà îéŝtîgàçîó, o ŝólo é ŝû Fûdàçîó, ŝîo tàbîÉ àté là soçîédàd Déféŝorà dél Pàtrîoîo artíŝtîço dé mÉxîço. Fîàl-été, û réçooçîîéto ûy éŝpéçîàlà îŝ çolàboràdoràŝ arîàà agûîlàr yTàîà sàtîllá por ŝûŝ oportûàŝ otàŝ ço làŝ çûàléŝ ŝé çoplétó éŝtà obrà.
Ismael Artûro Montero García Ipan tepeme ihuan oztome etré otàñàŝ y çàéràŝ mÉrîdà, Yûçàtá, 2012
El sello del sol en ChIchén ïtzá
• 7 •
ÍndIce
Ambiente nauraldél Áréà màyà El sello del sol en ChIchén ïtzá• 8 •ÍndIce
Una amplia región en Centroamérica
oŝ àyàŝ îŝtórîçoŝ qûé oy àîà ûéŝtrà îàgîàçîó çoo ûà déL làŝ çûltûràŝ áŝ ŝobréŝàlîétéŝ dé là ûàîdàd oçûpàro ûà àŝtà régîó qûé àçtûàlété çorréŝpodé à àrîoŝ pàíŝéŝ dé cétroàÉrîçà: Gûàtéàlà, Bélîçé, el sàlàdor, hodûràŝ, y loŝ éŝtàdoŝ éxîçàoŝ dé cîàpàŝ, Tàbàŝço, càpéçé, Qûîtàà Roo y Yûçàtá; ûà éxtéŝîó çér-2 çàà à loŝ 400 000 k . eŝté térrîtorîo çoprédé dîférétéŝ çlîàŝ, dîŝ-tîtoŝ étoroŝ égétàléŝ y û àrîàdo rélîéé. Réŝûltàdo dé éŝtà àrîédàd àbîétàl fûé là plûràlîdàd çûltûràl dé loŝ àyàŝ qûé obŝéràoŝ à tràÉŝ dé loŝ ŝîgloŝ y qûé à préàléçîdo àŝtà ûéŝtroŝ díàŝ. Là oy déoîà-dà Áréà màyà pûédé dîîdîrŝé, dé àérà gééràl, é çûàtro régîoéŝ qûé à çotîûàçîó réîŝàréoŝ brééété àtéŝ dé éfoçàroŝ é ûéŝtrà áréà dé îtérÉŝ: cîçÉ itzá pàrà él pérîodo Poŝçláŝîço.
2 E ÁÉà MàYà .
AmbIente natural del Área Maya
• 9 •ÍndIce
Tierras Altas del Sûr
àŝ Tîérràŝ altàŝ dél sûr çoforà ûà éxtéŝà áréà qûé çoprédé làL pàrté ŝûroççîdétàl dé lo qûé oy éŝ cîàpàŝ, Gûàtéàlà y hodûràŝ y forà pàrté dél ŝîŝtéà otàñoŝo çooçîdo çoo sîérrà màdré dél sûr. sû orîgé olçáîço à foràdo éŝétàŝ, àlléŝ y ŝérràíàŝ qûé ŝé léà-tà por éçîà dé loŝ 3000 ŝ. Dé éŝtàŝ làdéràŝ otàñoŝàŝ ŝûrgé çàûdàloŝoŝ ríoŝ çoo él Grijàlà, él motàgûà, él uŝûàçîtà y él Río Dûl-çé, qûé dréà àl orté àŝtà déŝéboçàr é él Golfo dé mÉxîço; por là pédîété opûéŝtà, àl poîété, loŝ çàûdàléŝ ŝo dé àçéléràdo îpûlŝo por él proûçîàdo gràdîété dé là ŝîérrà qûé déŝàgûà àl oçÉào Pàçífiço. Déŝtàçà é éŝtà géogràfíà por ŝû éxtéŝîó doŝ làgoŝ: él atîtlá y él aà-tîtlá, àl pîé dél olçá Pàçàyà.
Làŝ tîérràŝ otàñoŝàŝ áŝ àltàŝ éŝtá çûbîértàŝ por égétàçîó poço déŝà, boŝqûéŝ úédoŝ dé pîo y éçîo dodé loŝ îîéroŝ ŝo fríoŝ y ŝéçoŝ, îétràŝ qûé loŝ éràoŝ préŝétà û çlîà téplàdo, úé-do y llûîoŝo. sû fàûà éŝtá îtégràdà por pûàŝ, jàgûàréŝ, éàdoŝ y otroŝ àíféroŝ éoréŝ.
EŝçUTUà DÉ jàgUà çONOçîDà çOO ÉTrono del jaguar rojo. SÉ ÉNçUÉNTà ÉN à çâàà DÉ ŝàçîiçîOŝ à îNTÉîO DÉ à pîÉà ÉTàpà çONŝTUçTîvà DÉ à pîâîDÉ DÉ E CàŝTîO ÉN CHîçHÈN ïTZâ. E jàgUà,Panthera onca, Éŝ à TÉçÉà ÉŝpÉçîÉ DÉ fÉîNO âŝ gàNDÉ DÉ UNDO. FUÉ vÉNÉàDO pO Oŝ àYàŝ çOO ŝíBOO DÉ à NOçHÉ, à gUÉà Y É pODÉ. LOŝ DîŝÉñOŝ DÉ ŝU pîÉ àUDíàN à àŝ ÉŝTÉàŝ DÉ çîÉO NOçTUNO.
AmbIente natural del Área Maya
• 10 •
ÍndIce
eŝtoŝ boŝqûéŝ éŝtá ŝépàràdoŝ por prà-déràŝ áŝ çálîdàŝ é làŝ qûé llûéé ço àbûdàçîà, dodé proŝpéràrà grà à-rîédàd dé éŝpéçîéŝ égétàléŝ, àlgûàŝ tà réléàtéŝ é là çoŝoîŝîó àyà çoo là çéîbà, ûo dé loŝ éjéplàréŝ çàràçtéríŝ-tîçoŝ dé là ŝélà àltàperennifoliaqûé oçû-pà çîértoŝ ŝéçtoréŝ dé là régîó; çoforé là àŝà égétàl àlçàzà térrîtorîoŝ áŝ
àl orté, là égétàçîó pàŝà à çoforàr ûà ŝélà édîààsûbperennifolia, é là qûé proŝpérà grà çàtîdàd déepífitas, trepadorasyûmbrófilas. açtûàlété î-portàtéŝ éxtéŝîoéŝ dél térrîtorîo ŝo éxpolîàdàŝ pàrà dàr pàŝo à çûltîoŝ dé frijol, àíz, toàté, çîlé, yûçà, çàyoté, çàlàbàzà y árboléŝ frûtàléŝ.
PâgîNàŝ 75 Y 76 DÉCódice MadridDONDÉ ŝÉ UÉŝTàN Oŝ çUàTO ŝÉçTOÉŝ çóŝîçOŝ DÉ UNîvÉŝO; à çÉNTO, à pàÉjà çÉàDOà ŝÉNTàDà BàjO UN gàN âBO qUÉ Éŝ É ÉjÉ DÉ TODO O 3 ÉxîŝTÉNTÉ, pàà Vîà ROjàŝ. EŝTÉ âBO DÉ à vîDà Éŝ UNà çÉîBà,Ceiba pentandra.
mûy îtéréŝàté réŝûltà qûé é éŝtà régîó ŝé à régîŝtràdo éŝtîgîoŝ dé oçûpàçîó ûàà ûy àtîgûoŝ, loŝ çûàléŝ ŝé ré-otà à grûpoŝ dé çàzàdoréŝ réçoléçto-réŝ dé àçé dîéz îl àñoŝ. Là ŝéçûéçîà çûltûràl çotîúà ço îtéréŝàtéŝ éî-déçîàŝ ŝobré là doéŝtîçàçîó gràdûàl dél àíz y otràŝ plàtàŝ, çoo ŝé à dé-oŝtràdo é là cûéà dé sàtà màrtà, é
cîàpàŝ. e tîépoŝ áŝ réçîétéŝ, étré 1200 y 400 à. c., éŝ otàblé là préŝéçîà dé là çûltûrà oléçà é lo qûé fûéro àl-4 déàŝ y pûébloŝ ŝérràoŝ. Poŝtérîorété, é là régîó ŝé déŝàrrollàro îportàtéŝ çétroŝ ûrbàoŝ y rélîgîoŝoŝ çoo loŝ ŝî-tîoŝ cîàpà dé corzo, Zàçûàlpà, sololá y Kàîàljûyú.
AmbIente natural del Área Maya
• 11 •
ÍndIce