El sello del sol en Chichén Itzá

De
Publicado por

“La dicha nos invadió la mañana del 23 de mayo de 2012 cuando fuimos testigos de la erudición ancestral reservada por siglos. Gracias a las aportaciones de tantos investigadores e infor­mantes que nos antecedieron y a los colegas que nos compartieron su conocimiento, ese día pudimos advertir impresionados, desde la pirámide de El Castillo, cómo el Sol, durante su día de paso cenital, se levantaba perfectamente alineado sobre el vértice de la pirámide en di­rección al Templo de las Mesas.”
Publicado el : martes, 01 de octubre de 2013
Lectura(s) : 56
Licencia: Todos los derechos reservados
EAN13 : 9786078187461
Número de páginas: 202
Ver más Ver menos
Cette publication est uniquement disponible à l'achat
Introdûcción El sello del sol en ChIchén ïtzá
• 5 •ÍndIce
A los que se empeñan en preservar
y difundir la ancestral sabiduría maya.
à pîráîdé dé el càŝtîllo é cîçÉ itzá, déoîàdà é él àño déL1 2007 por ûà çàpàñà édîátîçà ûà dé làŝ ŝîété màràîllàŝ dél mû-do modéro, çobrà ûéà otorîédàd îtéràçîoàl àl çoértîrŝé é él édîfiçîo ébléátîço pàrà loŝ prégoéroŝ dé làŝ ŝûpûéŝtàŝ proféçíàŝ àpo-çàlíptîçàŝ àyàŝ dél àño 2012. cîérto éŝ qûé ûçà dîŝîûyé ŝû popûlà-rîdàd, pûéŝ dûràté çàdà éqûîoççîo dé prîàérà éŝ çétro dé àtéçîó pàrà îléŝ dé tûrîŝtàŝ qûé ŝé çogrégà pàrà àpréçîàr él “déŝçéŝo dé Kûkûlká”, à tàl éŝçàlà qûé là NASA é él àño 2005 fijó ŝû àtéçîó é éŝté féóéo. Por otrà pàrté, çûétà ço û ŝîúéro dé pûblîçàçîoéŝdé todo tîpo y é àrîoŝ îdîoàŝ, qûé là àçé ûà érdàdérà çélébrîdàd. sû pérfil éŝ û îçoo tà réçooçîblé pàrà todo él ûdo qûé çîértàété éŝ ûà îàgé dé îdétîdàd pàrà mÉxîço, opîîó àdéçûàdà pûéŝ é ço-jûto ço todo él ŝîtîo àrqûéológîço là pîráîdé éŝtá îŝçrîtà é là lîŝtà dél Pàtrîoîo dé là hûàîdàd por là UNESCO déŝdé 1998, bàjo él çrîtérîo dé érgûîrŝé çoo ûà obrà àéŝtrà dél géîo çréàtîo ûào.
Là îéŝtîgàçîó qûé ŝé ofréçé é éŝtà pûblîçàçîó ŝé déŝprédé dé çálçû-loŝ àrqûéoàŝtroóîçoŝ qûé réàlîçÉ réçîétéété ûtîlîzàdo é gàbîété ûsoftwareéŝpéçîàlîzàdo, y qûé ŝé déoŝtràro féàçîétéété é çà-po dûràté él régîŝtro fotográfiço éféçtûàdo dûràté él pàŝo çéîtàl dél sol él pàŝàdo 23 dé àyo dé 2012. e éŝtàŝ págîàŝ ŝé îtétà déoŝtràrlà pérféçtà ŝîçroíà étré àŝtrooíà, géoétríà y àrqûîtéçtûrà, qûé oŝ lléà à plàtéàr qûé là pîráîdé dé el càŝtîllo, o ŝólo éŝtàbà déŝtîàdà àl çûlto rélîgîoŝo, ŝîo qûé tàbîÉ fûçîoàbà çoo pûto foçàl pàrà là obŝéràçîó dél çîélo, y é éŝpéçîàl dél sol, pàrà û régîŝtro çàlédárîço.
Dûràté él tràŝçûrŝo dé û àño, loŝ àyàŝ pérçîbíà dûràté él ààéçér y él oçàŝo çóo él aŝtro Réy çàbîàbà dé poŝîçîó; él ŝéllo dél sol pàré-çíà oérŝé çàdà díà. eŝté çàbîo dé poŝîçîó pérîtîó éŝtàbléçér ûà rélàçîó téporàl y éŝpàçîàl réŝpéçto àl orîzoté déŝtàçàdo por otroŝ édîfiçîoŝ àl éŝté y oéŝté. Réàlîzàbà àŝí ûà léçtûrà dél éŝpàçîo y él tîé-po ŝobré pûtoŝ bîé défiîdoŝ, à loŝ çûàléŝ él sol rétoràbà dé àérà çíçlîçà; éŝtoŝ rétoroŝ fûéro référéçîà oblîgàdà pàrà régîr él ŝîŝtéà çà-lédárîço dé cîçÉ itzá.
El sello del sol en ChIchén ïtzá
• 6 •
ÍndIce
e éŝtà pûblîçàçîó, qûé gééroŝàété là Fûdàçîó aréllà spîtàlîér pàtroçîà, ŝé à îçorporàdo, préîo àl éŝtûdîo àrqûéoàŝtroóîço, tréŝ çàpítûloŝ îtro-dûçtorîoŝ ço là îtéŝîó dé ofréçér àl léçtor û pàoràà àplîo péro bréé ŝobré là çîîlîzàçîó àyà y ŝû étoro. el çàpítûlo I réçûrré à ûà ŝûçîtà ŝéblà-zà ŝobré él àbîété àtûràl dél áréà qûé oçûpàro loŝ àyàŝ; poŝtérîorété, é él çàpítûlo II ŝé àgrégà ûà ŝîtÉtîçà éx-poŝîçîó ŝobré él déŝàrrollo îŝtórîço dé éŝtà çîîlîzàçîó, çopléétàdà é él çàpítûlo III ço àpûtéŝ ŝobré là çoŝo-îŝîó, loŝ dîoŝéŝ, él tîépo y loŝ àŝtroŝ, qûé oŝ pérîté àpéàŝ îŝlûbràr él çopléjo péŝàîéto àçéŝtràl. a pàr-tîr dél çàpítûlo IV là obrà éŝtá orîétàdà àl çàŝo qûé oŝ oçûpà ço cîçÉ itzá, y àportà dàtoŝ y éorîàŝ ŝobré éŝtà ûrbé, pàrà àŝí dàr pàŝo àl çàpítûlo V, qûé préŝétà ûà otà ŝobré là pîráîdé dé el càŝtîllo, ço lo qûé ŝé dà pàŝo à làpàrté édûlàr dé éŝtà étrégà qûé éŝél çàpítûlo VI, déoîàdo “aŝtrooíà, géoétríà y àrqûîtéçtûrà”, é él qûé ŝé ŝûŝtétàqûélàorîétàçîódélàpîráî-dé dé el càŝtîllo éŝtûo détérîàdà por él pàŝo çéîtàl dél sol. Là étrégà çoçlû-yé é él çàpítûlo VII, ço ûà réfléxîó ŝo-bré él ŝûpûéŝto àpoçàlîpŝîŝ àyà dél àño 2012, qûé pàràdójîçàété fûé él àrgû-éto qûé àtràjo î àtéçîó à cîçÉ itzá, y qûé détérîó làŝ îéŝtîgàçîoéŝ réàlîzàdàŝ ŝobré àŝtrooíà çûltûràl qûé é éŝté olûé ŝé poé à çoŝîdérà-çîó dél léçtor.
agràdézço à làŝ àûtorîdàdéŝ dél INAH làŝ fàçîlîdàdéŝ otorgàdàŝ pàrà réàlîzàr làŝ ob-ŝéràçîoéŝ é cîçÉ itzá y là dîfûŝîó qûé ŝé lé dîo à éŝtà otîçîà é loŝ édîoŝ dé çoûîçàçîó.TàbîÉ à loŝ doçtoréŝ dé là UNAM Jéŝúŝ Gàlîdo y Joàà Bro-dà; à stàîŝlàw iwàîŝzéwŝkî dé là eŝçûé-là nàçîoàl dé atropologíà é hîŝtorîà y à Dàîél Floréŝ dél iŝtîtûto dé aŝtroo-íà dé là UNAM por pérîtîré éxpoér îŝ îdéàŝ é ŝûŝ réŝpéçtîoŝ ŝéîàrîoŝ dé àrqûéoàŝtrooíà; à Dàîd Wood por ŝûŝ oportûoŝ çoétàrîoŝ y àŝéŝoríà; à Gûîlléro dé adà, àrqûéólogo ŝûbà-çûátîço dé là uîérŝîdàd aûtóoà dé Yûçàtá y nàtîoàl Géogràpîç explorér, por îîtàré à çolàboràr çoo àrqûéoàŝ-tróoo é ŝû proyéçto dé îéŝtîgàçîó é él céoté dé holtú, qûé é lléó à î-téréŝàré por là orîétàçîó dé là pîráî-dé dé el càŝtîllo, àŝí çoo àl àrqûéólogo vîçété cààço por ŝû àŝéŝoríà y çolà-boràçîó pàrà éŝtàŝ págîàŝ y à càrloŝ ar-éllà por ŝû çofiàzà pàrà àîàr éŝtà îéŝtîgàçîó, o ŝólo é ŝû Fûdàçîó, ŝîo tàbîÉ àté là soçîédàd Déféŝorà dél Pàtrîoîo artíŝtîço dé mÉxîço. Fîàl-été, û réçooçîîéto ûy éŝpéçîàlà îŝ çolàboràdoràŝ arîàà agûîlàr yTàîà sàtîllá por ŝûŝ oportûàŝ otàŝ ço làŝ çûàléŝ ŝé çoplétó éŝtà obrà.
Ismael Artûro Montero García Ipan tepeme ihuan oztome etré otàñàŝ y çàéràŝ mÉrîdà, Yûçàtá, 2012
El sello del sol en ChIchén ïtzá
• 7 •
ÍndIce
Ambiente nauraldél Áréà màyà El sello del sol en ChIchén ïtzá• 8 •ÍndIce
Una amplia región en Centroamérica
oŝ àyàŝ îŝtórîçoŝ qûé oy àîà ûéŝtrà îàgîàçîó çoo ûà déL làŝ çûltûràŝ áŝ ŝobréŝàlîétéŝ dé là ûàîdàd oçûpàro ûà àŝtà régîó qûé àçtûàlété çorréŝpodé à àrîoŝ pàíŝéŝ dé cétroàÉrîçà: Gûàtéàlà, Bélîçé, el sàlàdor, hodûràŝ, y loŝ éŝtàdoŝ éxîçàoŝ dé cîàpàŝ, Tàbàŝço, càpéçé, Qûîtàà Roo y Yûçàtá; ûà éxtéŝîó çér-2 çàà à loŝ 400 000 k . eŝté térrîtorîo çoprédé dîférétéŝ çlîàŝ, dîŝ-tîtoŝ étoroŝ égétàléŝ y û àrîàdo rélîéé. Réŝûltàdo dé éŝtà àrîédàd àbîétàl fûé là plûràlîdàd çûltûràl dé loŝ àyàŝ qûé obŝéràoŝ à tràÉŝ dé loŝ ŝîgloŝ y qûé à préàléçîdo àŝtà ûéŝtroŝ díàŝ. Là oy déoîà-dà Áréà màyà pûédé dîîdîrŝé, dé àérà gééràl, é çûàtro régîoéŝ qûé à çotîûàçîó réîŝàréoŝ brééété àtéŝ dé éfoçàroŝ é ûéŝtrà áréà dé îtérÉŝ: cîçÉ itzá pàrà él pérîodo Poŝçláŝîço.
2 E ÁÉà MàYà .
AmbIente natural del Área Maya
• 9 •ÍndIce
Tierras Altas del Sûr
àŝ Tîérràŝ altàŝ dél sûr çoforà ûà éxtéŝà áréà qûé çoprédé làL pàrté ŝûroççîdétàl dé lo qûé oy éŝ cîàpàŝ, Gûàtéàlà y hodûràŝ y forà pàrté dél ŝîŝtéà otàñoŝo çooçîdo çoo sîérrà màdré dél sûr. sû orîgé olçáîço à foràdo éŝétàŝ, àlléŝ y ŝérràíàŝ qûé ŝé léà-tà por éçîà dé loŝ 3000 ŝ. Dé éŝtàŝ làdéràŝ otàñoŝàŝ ŝûrgé çàûdàloŝoŝ ríoŝ çoo él Grijàlà, él motàgûà, él uŝûàçîtà y él Río Dûl-çé, qûé dréà àl orté àŝtà déŝéboçàr é él Golfo dé mÉxîço; por là pédîété opûéŝtà, àl poîété, loŝ çàûdàléŝ ŝo dé àçéléràdo îpûlŝo por él proûçîàdo gràdîété dé là ŝîérrà qûé déŝàgûà àl oçÉào Pàçífiço. Déŝtàçà é éŝtà géogràfíà por ŝû éxtéŝîó doŝ làgoŝ: él atîtlá y él aà-tîtlá, àl pîé dél olçá Pàçàyà.
Làŝ tîérràŝ otàñoŝàŝ áŝ àltàŝ éŝtá çûbîértàŝ por égétàçîó poço déŝà, boŝqûéŝ úédoŝ dé pîo y éçîo dodé loŝ îîéroŝ ŝo fríoŝ y ŝéçoŝ, îétràŝ qûé loŝ éràoŝ préŝétà û çlîà téplàdo, úé-do y llûîoŝo. sû fàûà éŝtá îtégràdà por pûàŝ, jàgûàréŝ, éàdoŝ y otroŝ àíféroŝ éoréŝ.
EŝçUTUà DÉ jàgUà çONOçîDà çOO ÉTrono del jaguar rojo. SÉ ÉNçUÉNTà ÉN à çâàà DÉ ŝàçîiçîOŝ à îNTÉîO DÉ à pîÉà ÉTàpà çONŝTUçTîvà DÉ à pîâîDÉ DÉ E CàŝTîO ÉN CHîçHÈN ïTZâ. E jàgUà,Panthera onca, Éŝ à TÉçÉà ÉŝpÉçîÉ DÉ fÉîNO âŝ gàNDÉ DÉ UNDO. FUÉ vÉNÉàDO pO Oŝ àYàŝ çOO ŝíBOO DÉ à NOçHÉ, à gUÉà Y É pODÉ. LOŝ DîŝÉñOŝ DÉ ŝU pîÉ àUDíàN à àŝ ÉŝTÉàŝ DÉ çîÉO NOçTUNO.
AmbIente natural del Área Maya
• 10 •
ÍndIce
eŝtoŝ boŝqûéŝ éŝtá ŝépàràdoŝ por prà-déràŝ áŝ çálîdàŝ é làŝ qûé llûéé ço àbûdàçîà, dodé proŝpéràrà grà à-rîédàd dé éŝpéçîéŝ égétàléŝ, àlgûàŝ tà réléàtéŝ é là çoŝoîŝîó àyà çoo là çéîbà, ûo dé loŝ éjéplàréŝ çàràçtéríŝ-tîçoŝ dé là ŝélà àltàperennifoliaqûé oçû-pà çîértoŝ ŝéçtoréŝ dé là régîó; çoforé là àŝà égétàl àlçàzà térrîtorîoŝ áŝ
àl orté, là égétàçîó pàŝà à çoforàr ûà ŝélà édîààsûbperennifolia, é là qûé proŝpérà grà çàtîdàd déepífitas, trepadorasyûmbrófilas. açtûàlété î-portàtéŝ éxtéŝîoéŝ dél térrîtorîo ŝo éxpolîàdàŝ pàrà dàr pàŝo à çûltîoŝ dé frijol, àíz, toàté, çîlé, yûçà, çàyoté, çàlàbàzà y árboléŝ frûtàléŝ.
PâgîNàŝ 75 Y 76 DÉCódice MadridDONDÉ ŝÉ UÉŝTàN Oŝ çUàTO ŝÉçTOÉŝ çóŝîçOŝ DÉ UNîvÉŝO; à çÉNTO, à pàÉjà çÉàDOà ŝÉNTàDà BàjO UN gàN âBO qUÉ Éŝ É ÉjÉ DÉ TODO O 3 ÉxîŝTÉNTÉ, pàà Vîà ROjàŝ. EŝTÉ âBO DÉ à vîDà Éŝ UNà çÉîBà,Ceiba pentandra.
mûy îtéréŝàté réŝûltà qûé é éŝtà régîó ŝé à régîŝtràdo éŝtîgîoŝ dé oçûpàçîó ûàà ûy àtîgûoŝ, loŝ çûàléŝ ŝé ré-otà à grûpoŝ dé çàzàdoréŝ réçoléçto-réŝ dé àçé dîéz îl àñoŝ. Là ŝéçûéçîà çûltûràl çotîúà ço îtéréŝàtéŝ éî-déçîàŝ ŝobré là doéŝtîçàçîó gràdûàl dél àíz y otràŝ plàtàŝ, çoo ŝé à dé-oŝtràdo é là cûéà dé sàtà màrtà, é
cîàpàŝ. e tîépoŝ áŝ réçîétéŝ, étré 1200 y 400 à. c., éŝ otàblé là préŝéçîà dé là çûltûrà oléçà é lo qûé fûéro àl-4 déàŝ y pûébloŝ ŝérràoŝ. Poŝtérîorété, é là régîó ŝé déŝàrrollàro îportàtéŝ çétroŝ ûrbàoŝ y rélîgîoŝoŝ çoo loŝ ŝî-tîoŝ cîàpà dé corzo, Zàçûàlpà, sololá y Kàîàljûyú.
AmbIente natural del Área Maya
• 11 •
ÍndIce
¡Sé el primero en escribir un comentario!

13/1000 caracteres como máximo.