Document de treball_eCultura_v07

De
Publicado por

e-Cultura. Document de treball per a la creació del programa e-Cultura. Projectes i programes presents i futurs a l'Àrea de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de ...

Publicado el : lunes, 16 de abril de 2012
Lectura(s) : 14
Número de páginas: 108
Ver más Ver menos
:: e-Cultura Document de treball per a la creació del programa e-Cultura Projectes i programes presents i futurs a l’Àrea de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Granollers :: e-Cultura Sumari............................................................................................................................ 4 1. Metodologia de treball.............................................................................................. 5 2. Anàlisis d’accés a Ies TIC........................................................................................ 6 2.1. Penetració de les TIC i usos d’Internet a nivell mundial, Europeu i Estatal....................... 6 2.2. Penetració de les TIC i usos d’Internet a Catalunya .......................................................... 7 2.3. Penetració de les TIC i usos d’Internet a Granollers.......................................................... 9 2.4. Accés a Internet. Dades comparatives............................................................................. 11 2.5. Conclusions ...................................................................................................................... 11 3. Diagnosi e-Cultura.................................................................................................. 13 3.1. Què volem dir amb e-Cultura? ......................................................................................... 13 3.2. D’on prové e-Cultura? Petita història d’un naixement...................................................... 13 3.3. Context.............................................................................................................................. 14 3.4. L’estructura organitzativa de les plataformes participatives............................................. 18 3.5. Les dinàmiques culturals a l’àrea de Cultura ................................................................... 19 3.6. Anàlisis del recursos tecnològics en aplicació ................................................................. 22 4. Pla e-Cultura............................................................................................................ 27 4.1. Missió................................................................................................................................ 27 4.2. Què és el que volem fer?.................................................................................................. 27 4.3. Objectius........................................................................................................................... 28 4.4. Mapa e-Cultura................................................................................................................. 29 4.5. Projectes........................................................................................................................... 29 4.6. Tipologia de projectes “e-Culturals”.................................................................................. 30 4.7. Sistemes d’avaluació de la participació ciutadana ........................................................... 32 4.8. El Portal web de Cultura. l’eCG [e-Cultura Granollers] .................................................... 33 5. El paper de l’educació en els processos tecnològics......................................... 34 6. e-Learning ~ e-Culture, conceptes junts en e-lectrònica.................................... 36 7. L’accés per a tothom.............................................................................................. 38 7.1. Les discapacitats i les NNTT ............................................................................................ 38 7.2. La Internacionalització d’e-Cultura ................................................................................... 39 8. Finançament i alternatives de finançament ......................................................... 41 9. Avaluació................................................................................................................. 43 9.1. Avaluació dels espais webs que produeix, gestiona o participa l'Ajuntament ................. 44 10. Futurs projectes.................................................................................................... 46 11. La protecció de dades i drets a la Xarxa ............................................................ 51 12. Difusió. Pla de difusió del programa i projectes d’e-Cultura ........................... 57 13.1. Accions a desenvolupar ................................................................................................. 59 13. Programació e-Cultura 2004................................................................................ 61 2  Ajuntament de Granollers. Granollers, 2003 Conclusions ................................................................................................................ 62 Fonts d’informació consultada ................................................................................. 63 Bibliografia.................................................................................................................. 64 Annex I......................................................................................................................... 65 Anàlisis de les pàgines web de diferents ciutats del territori Català........................................ 65 Annex II........................................................................................................................ 73 Perfil de les/els professionals de l’e-Cultura............................................................................ 73 Annex III....................................................................................................................... 75 Recursos que disposa l’Ajuntament de Granollers. Inventari tecnològic que hauria de disposar e-Cultura ................................................................................................................... 75 El Centre Tecnològic de Granollers......................................................................................... 75 Ordinadors de lliure accés i connexió a Internet ..................................................................... 75 Inventari de material tecnològic............................................................................................... 75 Annex IV ...................................................................................................................... 77 Fitxes descriptives dels projectes d’e-Cultura .............................................................. 77 Projectes Culturals per a la Comunitat d'artistes..................................................................... 77 Projectes Equipaments Culturals ............................................................................................ 83 Projectes per a Publicacions Culturals .................................................................................... 92 Projectes Artístics - Culturals d'e-Learning ............................................................................. 94 Projectes per a la comunitat. Informació i participació ciutadana ........................................... 98 Projectes en els quals participa l'Ajuntament de Granollers ................................................. 101 Projectes d’e-Cultura en l’àmbit Europeu.............................................................................. 103 >> 3  Ajuntament de Granollers. Granollers, 2003 Sumari e-Cultura és el resultat d’un conjunt d’esforços, projectes i idees que l’Àrea de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Granollers, va inicIar l’any 2001 amb la redacció d’un primer document que plantejava Granollers com una ciutat digital que volia oferir una sèrie de serveis culturals digitals a la ciutadania. Actualment aquesta vol ser una línia més, del futur desenvolupament del Pla Director de Cultura, un pla d’actuació per als projectes culturals de ciutat, que marcarà unes directrius generals de planificació i actuació que volen caracteritzar-se per la coherència en els seus programes i accions culturals. La base de tot això vol ser la participació ciutadana i és voluntat del programa intervenir en la planificació del nou model de ciutat que l’Àrea de Cultura i Joventut preveu en el seu desenvolupament diari. Les grans línies que el Servei de Cultura destaca de la seva acció diària, fruit de l’evolució permanent marcada per una innovació diària entorn a la recerca de noves fórmules de participació, implicació i gaudi ciutadà, són: Patrimoni, Música, Teatre i Dansa, Arts Plàstiques i Visuals, Noves tecnologies, Foment de la lectura i Cultura Popular i Tradicional. L’organització d’aquesta xarxa de projectes depèn de l’Àrea de Cultura i Joventut que gestiona el funcionament d’aquests programes. Es té la intenció d’executar el programes ja existents, desenvolupar-los i crear-ne de nous. Treballar en un marc on la pluridisciplinarietat marca el funcionament d’equips de treball, fa del resultat final, una resum d’opinions i idees consensuades i analitzades des de diferents fronts, sorgint projectes dinàmics i innovadors. Dins el marc d’aquest sistema sorgeix la necessitat de crear un nou programa que tingui en compte les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i que sigui capaç de relacionar-les amb el desenvolupament quotidià de les activitats i projectes del Servei de Cultura. Des d’aquí neix el programa d’e-Cultura que té la intenció d’unir la cultura i les noves tecnologies, anant més enllà de la simple materialització de continguts digitals a través de la xarxa, i del site com a lloc informatiu. e-Cultura parla d’una implicació i participació real de la ciutadania, d’una millora dels serveis que ofereix la cultura de Granollers sent una plataforma més en l’activitat cultural. Es vol potenciar les relacions virtuals que ens proporciona aquesta “cibercultura” per accedir a una nova tipologia de ciutadà/-na, que fins ara, potser s’ha mantingut una mica al marge de l’activitat cultural del tipus més tradicional, i que ens aporta nous models de participació a la xarxa amb una dinàmica diferent alhora de fer créixer l’Àrea de Cultura i Joventut. L’Ajuntament de Granollers ha d’assumir la responsabilitat i intercedir en quan a mitjans tecnològics, formatius, propostes i serveis per assolir més que una funció informativa. L’amplificació de serveis a través de la xarxa, el converteix en una veritable eina d’intercanvi d’experiències, coneixements i opinions, la implicació ciutadana i l’educació, ens permetrà transformar l’eina tecnològica de coneixement i participació en una més dins l’ampli ventall que l’usuari – públic –ciutadà, utilitza habitualment en la seva quotidianitat. No parlem només, d’una exclusivitat a la xarxa, sinó de la compatibilitat de l’espai físic amb el virtual. 4  Ajuntament de Granollers. Granollers, 2003 1. Metodologia de treball La Metodologia en la redacció del pla d’e-Cultura, ha seguit unes directrius generals que es basen en estudis previs realitzats al Servei de Cultura entorn al concepte i l’aplicació d’e-Cultura en l’àmbit ciutadà i a partir de treballs i estudis d’experts entorn la nova societat i els comportaments i accions que genera la relació entre tecnologia, societat i cultura. S’ha realitzat una diagnosi del mapa e-Cultura de la ciutat de Granollers i conurbació, on s’han intentat respondre les següents preguntes: Com ens trobem en termes de NNTT? Existeixen realment transversalitats entre Cultura i Noves Tecnologies? Podem parlar del desenvolupament de projectes innovadors en el camp d’e-Cultura? Podem parlar d’aplicabilitat, de participació, d’implicació? Quins indicadors tecnològics marquen aquesta evolució continua d’una societat en constant canvi tecnològic? Tenim en compte a la totalitat de la ciutadania alhora de definir programes? Podem parlar d’un projecte global d’e-Cultura? Una vegada dibuixat el mapa contextual, hem elaborat el Pla d’Actuació que marcarà les directrius generals del programa d’e-Cultura, on s’ha inclós la Missió, Objectius, Activitats, Futurs projectes detectats i activitats prioritàries a desenvolupar. En l’annex d’aquest document, s’han elaborat unes fitxes descriptives de tots els projectes que actualment s’estan o s’han desenvolupat relacionats amb l’àmbit e- Cultura, amb un breu anàlisis descriptiu tenint en compte: objectius, estat actual del projecte, components, punts forts i punts febles, pla d’explotació i pla de finançament. S’ha establert un programa de futurs projectes, encara que no es tinguin recursos per a desenvolupar-los, repetint l’estructura del DAFO. S’ha elaborat un apartat especial destinat a la detecció de recursos econòmics pel desenvolupament d’aquest línia específica, per projectes tipus “accions innovadores” dins el camp de les noves tecnologies, la cultura i la societat de la informació en els diferents àmbits de captació econòmica: ajuts de les diferents administracions, recursos propis, patrocinadors, fundacions, etc. Intentarem detectar tots aquells sectors que puguin estar relacionats amb la temàtica que desenvoluparem. També en l’annex es troba una descripció aproximada del perfil que han de tenir els professionals encarregats de desenvolupar tasques d’e-Cultura: tècnics culturals especialitzats en e-Cultura (e-learning, e-content, e-government, etc.), tècnics especialistes en noves tecnologies, tècnics especialistes en projectes europeus, dissenyadors, etc. S’ha contemplat, també, la necessitat d’equipar tecnològicament el servei per a la normalització del seu funcionament. Serà necessari doncs, tenir accés a una sèrie d’aparells per tal de poder controlar tota la dinàmica que implicarà e-Cultura per a poder agilitzar els processos d’execució de projectes. Finalment s’ha desenvolupat un pla de difusió per a totes les accions, projectes i filosofia de treball que respirarà e-Cultura a tots nivells: ciutadà, administratiu i acadèmic, i a tot el territori: local i global. 5  Ajuntament de Granollers. Granollers, 2003 2. Anàlisis d’accés a Ies TIC En aquesta diagnosis trobarem una sèrie d’indicadors i dades comparatives de la situació en la que ens trobem en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació a nivell comarcal i Català, respecte a la resta del territori mundial. És important, doncs, tenir unes referències que ens obliguin més endavant, a acotar uns objectius en el marc de les noves tecnologies i de l’e-Cultura en el transcurs del present període 2003-2007. Aportarem unes dades referencials fixes per tal de fer un petit anàlisis de la implantació de les TIC a la nostra societat. Intentarem trobar mètodes de proximitat d’aquestes cap a la població, aplicant-les com una veritable eina de serveis, informació, comunicació i coneixement. La diagnosis és concèntrica, fent un repàs dels estudis més recents a nivell mundial, Europeu i de l’Estat Espanyol per finalitzar amb la situació actual de l’ús d’Internet a Catalunya i a Granollers. 2.1. Penetració de les TIC i usos d’Internet a nivell mundial, Europeu i Estatal Nombre mundial d’usuaris d’Internet: 580 milions d’usuaris mundials d’Internet (135 1milions d’Europeus) Segons l’estudi del mes de Març de 2003, de l’empresa Nielsen/NetRatings, líder global pel que fa a la mesura d’audiències i estudis de Mercat a Internet, l’Estat Espanyol es posiciona com el país amb un creixement més gran a nivell europeu en nombre total d’usuaris (17 milions d’usuaris). En el mateix període estudiat, Estats Units és el país que més ha incrementat el seu univers total d’Internet, però com diu Nielsen/NetRatings “Com a percentatge de la població, aquest número només representa un increment del 3%, mentre que per Espanya suposa un increment del 22% per aquest mateix any”. Aquestes dades significatives, ens ajuden a situar en termes tecnològics, dins el marc contextual mundial de països desenvolupats, la posició que està guanyant l’Estat Espanyol en la integració tecnològica en els processos diaris, a un nivell molt similar al que porta experimentant els EUA, Alemanya o Anglaterra. Aquí, però, hauríem d’estudiar l’impacte d’aquestes tecnologies a la totalitat de la població, sobretot en països com els EUA. L’Estat Espanyol es preveu com un gran Mercat en potència. A més a més del gran creixement en el percentatge de la població amb accés a Internet, també va tenir l’increment més gran en activitats de comunicació a temps real entre usuaris. En els últims 6 mesos, ha incrementat amb un 6% la recepció i enviament de correu electrònic, un 5% en la visualització de contingut audiovisual i un 9% en la participació de xats (38%). També, és actualment el país amb la tassa més elevada d’ús de missatgeria instantània (44%). Un altre factor que hem de tenir en compte, és l’ús i el creixement de la banda ampla a Europa i a l’Estat Espanyol, cosa que ens interessa especialment, degut al pes 1 Informe de Nielsen//NetRatings basat en el quart trimestre de 2002 6  Ajuntament de Granollers. Granollers, 2003 específic que implica la creació d’uns continguts culturals que es basaran en la creació artística i multidisciplinar a través de la xarxa: audiovisuals, sistemes de relació de comunitats, connexions en línia, activitats en directe en l’espai físic, etc. Segons un estudi recent (2001) de Sofres per a Netvalue, l’Estat Espanyol es col·loca en cinquena posició amb el 6,2% de les llars espanyoles amb connexió a Internet de banda ampla (167.000 llars). La progressiva liberalització del sector de telecomunicacions, els nous actors i l’ampliació de l’oferta de serveis, ha propiciat l’adopció de les noves tecnologies d’accés a Internet de banda ampla. L’Estat Espanyol és, percentualment, el líder europeu en l’ús del Media Streaming, o reproducció en directe d’arxius d’audio i vídeo, sense tenir que descarregar-los directament al PC abans d’executar-los. Aquesta és una dada important alhora d’anar més enllà en les futures aplicacions i serveis que poden arribar a produir-se en el marc dels futurs projectes que l’Ajuntament de Granollers desenvoluparà en el camp de la cultura o media cultura. 22.2. Penetració de les TIC i usos d’Internet a Catalunya Durant el darrer any (2002) el nombre de gent que ha utilitzat habitualment l’ordinador i Internet, ha augmentat significativament. Aquest augment però no està relacionat amb la compra de més aparells o la contractació de més connexions, sinó en l’ús d’aquestes tecnologies. El 31,6% de les llars catalanes tenien accés a Internet a finals de 2002, un 12,9% més que un any abans. Actualment pràcticament dues terceres parts de les llars amb ordinador estan connectades a Internet (65,3%). La penetració de l’ordinador, la connexió a Internet i la telefonia mòbil varia de forma important segons el perfil de llar. Es pot veure que quants més membres té la llar hi ha una major presència d’equipament TIC, segurament a causa de la presència de gent jove que són habitualment grans usuaris d’aquestes tecnologies. De forma lògica, uns ingressos de la llar elevats també afavoreixen la penetració de les TIC. Però normalment aquest fenomen es produeix en llars amb un perfil molt determinat: membres d’una família, d’un nivell social mig-alt, on un o els dos caps de família treballen fóra de casa, habitualment amb l’ordinador i l’ús de la xarxa, i els més petits de la casa estan escolaritzats. 2.2.1. Ús d’Internet El 34,7% de la població de 15 anys o més a Catalunya utilitzava Internet un o més cops per setmana a finals de 2002, i un 46,6% havia accedit a la Xarxa alguna vegada. 2 Enquesta a les llars sobre equipament i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a Catalunya. Desembre 2002. DURSI. Observatori de la Societat de la Informació Maig 2003. Generalitat de Catalunya. http://dursi.gencat.es/ca/si/observatori/estadistiques.htm 7  Ajuntament de Granollers. Granollers, 2003 El lloc d’ús més habitual d’Internet, de forma similar al que succeïa amb l’ordinador, és la pròpia llar (69,2% dels usuaris) seguit del lloc de treball o estudi (50,3%). Els punts públics de l’administració (biblioteques, casals, etc.), amb el 9,2%, i altres llocs (casa d’amics, cibercafès, etc.), amb l’17,7%, prenen més importància en l’ús d’Internet que la que tenien en l’ús de l’ordinador. Destaca la localització d’aquest ús. La xarxa Internet s’utilitza allà on l’usuari passa més temps durant el dia, l’estudiant a l’escola i a la llar i l’adult a la llar o a la feina. És important, el % comparativament molt baix de l’ús d’Internet a les biblioteques i casals. Tot i que habitualment les biblioteques públiques mantenen un públic constant, aquest prefereix accedir des de casa o des de l’escola degut a les males connexions i als aparells antics que ofereixen aquests serveis públics. Veiem com l’impacte que espera l’administració pública vers el ciutadà es veu frustrat per la baixa inversió en materials i infrastructura tecnològica. En aquestes dades estadístiques es posa de manifest la manca de popularitat que tenen aquests equipaments en quan a servei tecnològic En quan a l’ús de la xarxa, la major part fan servir Internet per enviar correus electrònics (74,2%) i per oci (73,3%). Un 29,6% fa servir el servei de banca electrònica i un 19,2% ha comprat alguna vegada per Internet. Encara s’utilitza poc Internet per fer cursos i per teletreballar (6,1% i 3,6% respectivament). Una dada molt interessant és la que es desprèn de les següents dades: un 67,2% visita webs de l’administració i un 29,8% ho ha fet els darrers 30 dies. És doncs important l’amplificació de serveis i usabilitat en les webs que mantenen les administracions per tal de millorar els seus serveis dirigits a la ciutadania dia rera dia, ja que cada cop més se’ls hi exigeix aquesta funció. L’e-government serà cada cop més una demanda més popular. L’administració hauria d’actualitzar els seus serveis a la mateixa velocitat que ho fan les demandes socials. La situació de Catalunya respecte la resta d’Europa s’ha avaluat utilitzant els resultats presentats per la Comissió Europea a l’estudi Flash Eurobarometer 125 3“Internet and the public at large” de maig-juny de 2002 Cal destacar que per comparar les dades en un mateix marc temporal les següents gràfiques presenten per a Catalunya els resultats de maig de 2002, i no els que s’han presentat a la resta de l’informe que són de desembre de 2002. 3 Estudi elaborat per EOS Gallup Europe per encàrrec de la General Information Society de la Comissió Europea. Aquest document es pot trobar a la següent adreça: http://europa.eu.int/information_society/eeurope/benchmarking/list/2002/index_en.htm 8  Ajuntament de Granollers. Granollers, 2003 A Catalunya l’ús de les TIC és molt similar a les àrees rurals i a les metropolitanes. A les poblacions de menys de 10.000 habitants utilitzen ordinadors el 52% de la població amb 15 anys o més, a les de 10.000 a 500.000, ho fan el 59,6%, i a Barcelona ciutat, el 57%. En relació a la llengua de les webs visitades, el català ha augmentat significativament (del 48,9% al 57,6% en un any). El 87,2% dels internautes visita pàgines web en castellà i el 40,5%, pàgines en anglès. 2.2.2. Perfil del internauta de l’Estat Espanyol i Català El perfil de l’usuari a Catalunya i a l’Estat Espanyol es tradueix amb un 66% d’usuaris homes i un 34% d’usuaris dones. D’aquests vora el 50% d’usuaris tenen entre 25 i 45 anys, l’altre 25% usuaris entre 15 i 24 anys, un 11,7% entre 50 i 64 anys, i la resta menors de 15 anys o més de 65 anys. 42.3. Penetració de les TIC i usos d’Internet a Granollers Les dades comparatives a les que tenim accés de l’àrea del Vallès i de Granollers, corresponen al període 2001. Podem comprovar, almenys en les dades referides a Catalunya, l’augment important durant els anys posteriors a 2001. Aquestes dades són orientatives en quan a la posició que ocupava el nostre territori en referència a àrees més amplies. 4 Estudi Granollers’2001 – ARTImetria – Pla Estratègic 9  Ajuntament de Granollers. Granollers, 2003 La penetració de les TIC a Granollers i a l’àrea del Vallès Oriental trenca la mitja genèrica de Catalunya de 27,10% l’any 2001, amb un 32,20 % al Vallès Oriental i un 33,20% a Granollers, on predomina l’ús entre el sector joves entre 16 i 24 anys, amb un major accés als ordinadors i a la connexió d’Internet o bé des de casa, o bé des de l’escola, biblioteca o centres culturals. Al igual que les altres àrees analitzades, el problema de l’accés a les TIC i a l’ús d’Internet bé molt marcat per les diferències socials que venen donades pels següents factors: atur, immigració, dona i tercera edat. Com veiem en totes les àrees territorials, el sector jove és el que té més accés i a la vegada més educació funcional, implicant un ús regular d’aquest tipus d’eina, totalment integrada en l’àmbit escolar i social. En canvi però, els problemes de l’analfabetisme funcional i la inaccessibilitat a aparells informàtics i Internet, venen donats en la seva major part a problemes socioeconòmics i per manca de serveis de qualitat proporcionats des de l’administració. Aquests aspectes s’haurien de solucionar des de l’administració, no només proporcionant més àrees de connexió a la xarxa, a unes hores que es facin més compatibles amb els hàbits diaris d’aquests consumidors en potència sinó educar a l’ús dels equipaments culturals després de la feina, escola o curs. Educar mitjançant pautes de comportament introduïdes pels centres d’ensenyament, organitzar cursos gratuïts en diferents punts de la ciutat, i intentar fer arribar els serveis i avantatges de les noves tecnologies al total de la població. Això portaria a llarg termini una major benestar, en el sentit de trobar possibles solucions pels problemes d’atur, discapacitats funcionals i integració social. L’objectiu és rebaixar les diferències implícites que porta la normalització de les NNTT en la quotidianitat de la comunitat. Volem la tecnologia com a un element cohesionador de cultures i societats i una veritable finestra oberta al món per al desenvolupament personal i comú per a tothom. Catalunya i l’Estat Espanyol creixen a passos agegantats en l’ús de les tecnologies, i es mostren com a territoris on l’ús de les NNTT formen part activa de la cohesió i socialització de l’individu en la seva dinàmica diària de comunicació. És la nostra feina però, intentar transformar aquest mitjà, aquesta eina socialitzador i tecnològica en una cosa més que un producte lúdic. Internet és un fenomen cultural i social. Hem de transformar Internet en un espai de coneixença i d’aprenentatge, d’intercanvi d’informació, de connexió de grans comunitats mundials amb interessos comuns, d’una gran comunitat mundial interconectada a temps real i per a tothom. Hem de ser conscients que per aconseguir aquest objectiu bàsic i que es desprèn de la filosofia Internet, hem de solucionar primer de tot les necessitats bàsiques que pateixen determinades comunitats i territoris. Abans d’instal·lar un recurs que marqui encara més la diferència, hem de solucionar el problema de base que passa per l’educació i formació social comunitària. Obrir la finestra del coneixement i la informació pot produir grans xocs en comunitats mancades de les mínimes expressions de desenvolupament tecnològic i d’infrastructures bàsiques. La nostra ciutat també acull espais i comunitats subdesenvolupades de primera necessitat, que hem de tenir en compte. Hem d’”ensenyar” que la xarxa és més que un recurs lúdic, l’hem de mostrar com a una eina que pot arribar a millorar la nostra condició de vida. 10  Ajuntament de Granollers. Granollers, 2003
¡Sé el primero en escribir un comentario!

13/1000 caracteres como máximo.