Comunicaciones – Grupo 9 El ciberespacio, ¿un nuevo campo ...

De
Publicado por

CULTURA & POLÍTICA @ CIBERESPACIO. 1er Congreso ONLINE del Observatorio para la. CiberSociedad. Comunicaciones – Grupo 9. El ciberespacio, ¿un ...

Publicado el : lunes, 16 de abril de 2012
Lectura(s) : 34
Número de páginas: 11
Ver más Ver menos
CULTURA & POLÍTICA @ CIBERESPACIO
1er Congreso ONLINE del Observatorio para la
CiberSociedad
Comunicaciones – Grupo 9
El ciberespacio, ¿un nuevo campo
social para las identidades colectivas?
Coordinación:
Joan Mayans Planells y Ricard Faura Homedes
(
faura@upf.es
)
http://cibersociedad.rediris.es/congreso
Espai urbà, comunitat virtual:
Una aproximació metodològica
Lluís Anyó Sayol
Facultat de Comunicació Blanquerna
Universitat Ramon Llull
Resumen
Esta comunicación propone una aproximación metodològica al concepto de
comunidad virtual. Describiré comunidad a partir de sus dos aspectos más
relevantes: las relaciones sociales y el espacio. Compararé la comunidad
virtual con las relaciones sociales y el espacio característicos de la vida
urbana y trabajaré con oposiciones entre lugar y espacio, identidad y
anonimato, comunal y urbano, nociones que nos llevarán a la oposición, más
general, de C. Lévi-Strauss, entre sociedades auténticas y sociedades
inauténticas.
Abstract
This paper proposes a methodological approach to the concept of virtual
commmunity. I will describe what I mean by community departing from two
of its most relevant aspects: social relationships and the space where they
take place. I will compare this virtual community with the social
relashionships and the specific space both of which are common features of
urban life. I will also work with binary opposites, such as place and space,
identity and anonymity, communal and urban. These notions will be
discussed in the context of C. Lévi-Strauss' theories which deal with the
dychotomy of the so-called authentic versus unauthentic societies.
Comunitats
reals
i comunitats
virtuals
La forma com les tecnologies de la informació i de la comunicació (en particular les
tecnologies digitals informàtiques) influeixen en l'organització de la societat i la
visió que aquesta societat té del món és motiu d'un debat creixent entre diferents
teòrics de la comunicació i de les ciències socials. El debat s'enmarca en el que es
coneix com a societat de la informació.
A la societat de la informació podem trobar noves formes de relacions socials
i nous espais de sociabilitat, o, al contrari, velles formes i vells espais, amb l'única
novetat del mitjà tècnic que les possibilita? Crec que per delimitar què hi ha de nou
i què hi ha de vell en la comunicació mediada per les tecnologies digitals serà útil
redefinir un conegut concepte de l'antropologia cultural, comunitat, en el marc del
principal mitjà de comunicació en què les tecnologies digitals de la informació i la
comunicació (les TIC) han pres forma: Internet. Les comunitats virtuals al
ciberespai es troben en els fòrums o newsgroups, els xats de l'IRC (Internet Relay
Chat), els jocs de rol tipus MUD (Multi-user Dimension) o els grups de conversa
tipus WELL (Whole Earth 'Lectronic Link). Tots aquests serveis tenen en comú oferir
un espai virtual on actors virtuals es troben i interactuen. L'objectiu d'aquest treball
és delimitar les característiques dels espais virtuals i la naturalesa de les relacions
socials que s'hi donen.
Abans, però, d'entrar en la definició de comunitat mediada per ordinador, o
comunitat virtual, tractem d'introduir el concepte de comunitat.
Una comunitat és un grup d'individus, en general reduït, dotat d'estabilitat,
localitzat, i on els seus membres comparteixen alguna funció social comú. Aquesta
definició, mínima, de comunitat és respectuosa amb la recopilació que va fer G. H.
Hillery de definicions de comunitat, quan en va recollir 94 en un estudi de l'any
1950. En dos terços de les definicions hi ha dos aspectes fonamentals: interacció
social distintiva entre els seus membres i localitat compartida (citat a J. López-
Girón, 1993: 137).
F. Tönnies (1947) proposa tres tipus de comunitat, segons què és el que
uneix els seus membres: comunitat de lloc (territori comú), comunitat de sang
(parentiu) i comunitat d'esperit. A més la caracterització de comunitat es completa
amb la seva oposició a societat: comunitat (
gemeinschaft
) vs. associació
(
gesellschaft
).
Recollint aquestes definicions, que es refereixen a comunitats de la vida
real
,
podem proposar una primera aproximació a les comunitats
virtuals
com a grups
socials d'interacció mediada per les tecnologies de la informació i la comunicació
que tenen lloc a un espai intangible, l'espai d'Internet, que anomenem ciberespai.
Aquesta mediació, lluny de ser un aspecte purament tècnic, fa possibles
característiques distintives de les comunitats virtuals. Per la definició de comunitat
virtual hauré de contemplar, per tant, dues vessants, (1) les relacions socials, i (2)
l'espai on aquestes es donen. Una posterior recerca etnogràfica en el ciberespai
constatarà la utilitat de la proposta metodològica que aquí ens proposem.
Relacions socials, relacions interactives
Interacció social, interacció mediàtica
En l'estudi de la interacció social proposo seguir J. Thompson (1998: 115 i ss.) que
tracta sobre els mitjans de comunicació i tot i no aplicar la seva tipologia en concret
a les interaccions mediades per les TIC sí que s'ocupa de comparar interacció cara a
cara amb interaccions
mediàtiques
. Estableix tres tipus d'interacció:
1. Interacció cara a cara. Té lloc en un context copresencial, amb un
sistema espacial-temporal comú. És dialògica, en el sentit que el flux
d'informació
és
bidireccional.
Els
seus
participants
utiltizen
una
multiplicitat de senyals simbòliques amb el propòsit de transmetre i
interpretar missatges.
2. nteracció mediàtica. Es tracta de formes d'interacció tipus cartes
escrites, converses telefòniques, etc. Implica l'ús de mitjans tècnics per
transmetre la informació o el contingut simbòlic a individus que estan en
llocs distants en el temps o l'espai. Per tant, els participants en una
interacció mediàtica es troben en contextos espacials i temporals
diferents. Igualment, hi ha una certa limitació en el conjunt de sistemes
simbòlics de comunicació (gestual, d'expressions facials, d'entonació,
etc).
3. Quasi-interacció mediàtica. Són les relacions socials establertes a partir
dels mitjans de comunicació de masses (llibres, diaris, radio, televisió,
etc). Implica la disponibilitat de contingut simbòlic en el temps i l'espai.
Els receptors potencials, a diferència de les altres dues formes
d'interacció, són indefinits. També a diferència de les altres dues formes
és monològica i no dialògica. Aquesta interacció és quasi-interacció en el
sentit que no té el grau de reciprocitat i especificitat de les formes
interpersonals d'interacció, siguin cara a cara o mediades, sinó que
produeixen formes simbòliques per a un nombre indefinit de receptors
potencials.
En el quadre comparatiu, molt clarificador, de les tres formes d'interacció, elaborat
pel mateix J. Thompson (1998: 120) he afegit una quarta interacció
mediada per
les TIC
per veure que, efectivament, les comunitats virtuals, pel que fa a la
interacció, participen al mateix temps de característiques pròpies de diferents tipus
d'interacció, però són diferents de qualsevol d'elles:
característica de
la interacció
interacció cara a
cara
interacció
mediàtica
interacció quasi-
mediàtica
interacció
mediada per TIC
constitució de
l'espai - temps
context de co-
presència
separació de
contexts
separació de
contexts
separació de
contexts
senyals
simbòliques
multiplicitat de
senyals
limitació de
senyals
limitació de
senyals
multiplicitat de
senyals
orientació de
l'acció
orientada
específicament
orientada
específicament
orientada
indefinidament
orientada
específicament
dialògica o
monològica
dialògica
dialògica
monològica
dialògica
Si la comunitat virtual no és cap dels tipus de J. Thompson, la idea de pseudo-
comunitat de J. Beniger ens pot ser d'utilitat: "una comunitat on associacions
impersonals constitueixen comunicacions personals simulades, un híbrid de
comunicació interpersonal i comunicació de masses" (citat a J. Sabaté, 2000: 427).
D'aquesta manera, "una comunitat
real
, basada en els relacions interpersonals cara
a cara, seria l'autèntica
gemeinschaft
; una comunitat basada en relacions cara a
interface
és una pseudo-comunitat" i més endavant, "una comunitat virtual seria
una forma de pseudo-comunitat, però amb un tipus d'interacció particular que fa
que l'usuari deixi de sentir-se espectador per passar a ser-ne membre. Aquesta
interacció l'anomenaré interactivitat". Interactivitat, és doncs, segons J. Sabaté
(2000: 428), el tret diferenciador d'aquest tipus de comunitats.
Estem d'acord en considerar el concepte d'interacció com a central en
l'anàlisi de les comunitats virtuals. És igualment important
ressaltar que el que
interessa precisament del concepte d'interactivitat en la pseudo-comunitat és el seu
aspecte social, i no tècnic: la interacció
a través
de la tecnologia i no
amb
la
tecnologia, com veurem més endavant.
Interactivitat i socialitat
L'hipertext està en l'orígen de la interactivitat. Per G. Landow (1995), l'hipertext és
un text format per fragments de text, lèxies, i per nexes electrònics que els
connecten entre si.
D'aquesta manera quan parlem d'hipertextos estem parlant de documents
on hi ha o hi pot haver una diversitat de veus en tant que el text és construït per
una diversitat d'autors o, com a mínim, on l'autoria única del text és difusa, ja que
estem parlant d'un text que no és ni unitari ni linial, sinó un text múltiple fet de
textos diversos, tots ells relacionats a partir dels hipervincles. En paraules de G.
Landow:
El hipertexto crea un texto abierto, con límites abiertos, un texto que no puede
mantener fuera a otros textos y que, por lo tanto, encarna el texto de Derrida en el
que se difuminan todos los límites que forman el borde movedizo de lo que solía
llamarse texto, de lo que antes creíamos que el mundo podía identificar, es decir, los
supuestos comienzo y final de una obra, la unidad de una recopilación, el título, los
márgenes, las firmas, el dominio de las referencias fuera del marco, etc. El
hipertexto sufre lo que Derrida describe como un desbordamiento que borra todos
esos límites y divisiones. (1995: 83)
Cal clarificar, seguint J. Mayans que la interactivitat pot ser de dos tipus:
amb
una
màquina i
a través
d'ella. Aquesta distinció és fonamental: "Que la interactividad
del medio sea social es importantísimo para su configuración y para la esencia de
las relaciones y elaboraciones culturales que se producen en él. Lo que lleva la
gente a los 'chats' no es que sean entornos tecnològicos interactivos, sino que sean
entornos de interactividad social" (J. Mayans, 2001). La interactivitat és important
en tant que és una forma de
socialitat
.
Efectivament, el concepte d'interactivitat permet clarificar i diferenciar el
tipus d'interacció que es produeix en mitjans de comunicació digitals o suportats
per sistemes informàtics. Per tant, proposo anomenar a les relacions que es donen
amb el suport de tecnologies informàtiques
relacions socials interactives
, per posar
l'accent en el seu caràcter social
per mitjà
de la tecnologia i per diferenciar-les
d'altres formes de relacions socials o d'interaccions (cara a cara, mediàtiques, etc).
Interacció i inestabilitat
Quines són les característiques de les relacions socials interactives? Com fan notar
diversos autors, la interacció mediada per ordinador s'oposa sovint a la interacció
cara a cara, valorant negativament la mediació tecnològica, és a dir, en lloc de
considerar-la un element bàsic en la construcció de la sociabilitat virtual, es
considera un impediment per a una interacció natural i no manipulada o no
mediada.
En aquest mateix sentit cal preguntar-se per la naturalesa de les relacions i
vincles que la comunicació mediada per ordinador promou. És lloc comú dir que són
més efímeres, menys duradores i amb vincles socials i sentiments menys forts i
menys sincers. Com diuent A. Vayreda, F. Nuñez i L. Miralles (2001), aquestes
afirmacions tenen una visió idealitzada del que ocorre en la vida
real
.
Tampoc es tracta d'idealitzar les relacions a la Xarxa, com fa H. Rheingold
e
n
l
a
s
e
v
a
d
e
f
i
n
i
c
i
ó
,
j
a clàssica, de comunitat virtual: "conjunts socials que
sorgeixen de la Xarxa quan una quantitat suficient de gent porta a terme
discussions públiques durant un temps suficient,
amb prou sentiments humans
per
a formar xarxes de relacions personals a l'espai cibernètic" (H. Rheingold, 1996:
32. L'èmfasi és meu).
La identitat que es configura en l'espai virtual és una identitat possibilitada
per les condicions pròpies del ciberespai, de manera que entre d'altres
característiques, és possible l'anonimat i un tipus de relacions molt inestables i
efímeres (F. J. Tirado; A. Gálvez, 2002). Aquests autors elaboren un quadre
d'oposicions entre el que anomenen interacció tradicional i nova interacció, en
dotze punts:
interacció tradicional
nova interacció
copresència
no és necessària la copresència
interacció entre humans
interacció entre ciborgs
interaccions limitades
interaccions infinites
audiència controlable
audiència inabastable
identificació clara de l'interlocutor
identificació efímera de l'interlocutor
context físic rellevant
context en simulació
interacció verbal, sobretot
interacció per mitjans diversos
comunicació no verbal
comunicació no verbal i no física
motivació per interactuar identificable
motivació per interactuar difusa
estructura d'interacció estable
estructura d'interacció precària
modalitats comunicatives excloents
interacció pluri-modal
identitat dels actors estable
reconstrucció de la identitat
Un estudi clàssic de constru
c
c
i
ó
d
e
l
a
i
d
e
n
t
i
t
a
t
a
l
c
i
b
e
r
e
s
p
a
i
é
s
e
l
d
e
S
.
T
u
r
k
l
e
(1997), que va analitzar amb mètodes etnogràfics el fenomen del MUD, un joc de
rol virtual, accessible per Internet i on els jugadors poden crear identitats diferents
de la seva, en un espai virtual que és metàfora d'una casa i on hi ha trobades dels
personatges virtuals que cada jugador vulgui representar.
Aquesta possibilitat d'assumir personalitats diferents permet als jugadors
actuar sobre la pròpia identitat de dues maneres: intervenint en alguns punts
existencials conflictius o sense resoldre i, aspecte que ens interessa particularment,
construint-se una identitat ideal: "considero que los MUD y otras experiencias en
Internet representan un contexto para construcciones y reconstrucciones de la
identidad y un contexto para deconstruir el significado de la identidad entendida
como
una
" (S. Turkle, 1998: 51).
Les relacions socials a Internet no són exactament anònimes, sinó més aviat
ficcions o construccions a partir de l'experiència personal, una forma de descriure's
de nou. Més que anònimes són relacions que podem anomenar fictícies (vg. J.
Mayans, 2000). I, seguint el mateix autor en un text posterior (J. Mayans, 2001)
les relacions a la xarxa no són ni sinceres ni falses: "Estos personajes [d'un xat]
son a la vez auténticos y simulados; son ficticios, artificiales, elaborados,
complejos". En definitiva, són personatges heterogenis.
Aleshores el que cal és no idealitzar les relacions socials a la Xarxa, ni
tampoc condemnar-les com a fenòmens negatius. El que hem de fer és pensar les
relacions socials interactives com un tipus de relacions pròpies de la societat on es
donen, i, per tant, amb les característiques d'aquesta, d'una societat que és
bàsicament urbana.
Aquesta idea, la relació entre la societat urbana i la societat virtual, no és
nova. Per exemple, J. Mayans (2001) diu que "la sociología y la antropología
urbanas son las que más han afinado en cuanto a conceptos y modelos
interpretativos para acercarnos a la cibersociedad".
Relacions urbanes, relacions inestables
M. Delgado fa la següent descripció de les relacions socials urbanes:
Una antropología urbana, en el sentido de de lo urbano, sería, pues, una antropología
de configuraciones sociales escasamente orgánicas, poco o nada solidificadas,
sometidas a oscilación constante y destinadas a desvanecerse enseguida. Dicho de
otro modo, una antropología de lo inestable, de no estructurado, no porque esté
desestructurado, sino por estar estructurándose, creando protoestructuras que
quederán finalmente abortadas. Una antropología no de lo ordenado ni de lo
desordenado, sino de lo que es sorprendido en el momento justo de ordenarse, pero
sin que nunca podamos ver finalizada su tarea, básicamente porque sólo es esa
tarea. (M. Delgado, 1999: 12).
A ningú sorprendrà l'afirmació que les relacions socials a Internet, que la mateixa
xarxa Internet, està estructurant-se contínuament, no ben bé perque estigui
desestructurada,
desordenada,
está
en
un
procés
continu
d'ordenació
i
estructuració, procés dinàmic mai acabat.
És freqüent que les societats urbanes estiguin basades en relacions
transitòries i contruides a partir de pautes teatrals, on els actors, amb un fort
sentiment de vulnerabilitat, amaguen la seva identitat, posen distàncies, salven els
seus sentiments, etc. Desconfien i preserven el que
realment són
de l'amenaça dels
estranys. Negocien de forma no sincera la seva interacció amb estratègies
adaptades a la situació social. La vida urbana és un ball de màscares (M. Delgado,
1999:14). Les identitats a Internet són un ball de màscares, una simulació,
recreació, invenció de la identitat, com es pot veure a S. Turkle (1997) pel MUD o
a J. Mayans (2001) pel xat.
Allò urbà es pot oposar a allò comunal, en el sentit de relacions distanciades,
insinceres, fredes, en contra de les relacions de la petita comunitat, càlides i
franques amb una comunió pel que fa a la visió del món, els interessos, els motius,
etc. També, allò urbà representa un relaxació dels controls socials i una menor
vigilància, en comparació a les que hi ha a les comunitats petites. Encara més, les
relacions urbanes estan estructurant-se contínuament, elaborant, de manera
constant, les seves definicions i propietats, en aquella negociació de la que
parlàvem abans, contràriament al que succeeix en les relacions tradicionals, que es
troben perfectament definides (M. Delgado, 1999: 24).
L'antropologia d'allò urbà és en gran part una antropologia dels espais
públics, que té per protagonistes no les comunitats coherents, homogènies,
tradicionals, sinó:
paseantes a la deriva, extranjeros, viandantes, trabajadores y vividores de la vía
pública, disimuladores natos, peregrinos eventuales, viajeros de autobús, citados a la
espera...Todo aquello en que se fijaría una eventual etnología de la soledad, pero
también grupos compactos que deambulan, nubes de curiosos, masas efervescentes,
coágulos de gente, riadas humanas, muchedumbres ordenadas o delirantes...,
múltiples formas de sociedad peripatética, sin tiempo para detenerse conformadas
por una multiplicidad de consensos sobre la marcha (M. Delgado, 1999: 26).
Les descripcions que hem resumit, a partir de la caracterització de la vida urbana
feta per M. Delgado, són perfectament aplicables a la vida al ciberespai: una
etnografia de la solitud, dels disimuladors, dels que passegen i dels que naveguen;
una etnografia de curiosos que deambulen, formes múltiples de societat, grups,
multituds, masses, i "multiplicitat de consensos sobre la marxa". Efectivament, el
mateix M. Delgado fa notar que allò urbà es troba no tant en la ciutat com en
alguns dels seus espais, utilitzats de manera transitòria: el carrer, els parcs, el
metro, la platja,
Internet fins i tot
, també els bars, discoteques, grans magatzems,
superfícies comercials, etc (1999:35. L'èmfasi és meu).
F. J. Tirado i A. Gàlvez (2002) descriuen la identitat virtual com una identitat
"múltiple, flexible, fragmentada i descentrada, i es construeix i reconstrueix
contínuament".
Però aquestes característiques no són en absolut un domini exclusiu de les
interaccions mediades per ordinador. Al contrari, si llegim a un clàssic dels estudis
de les relacions cara a cara descobrirem estretes similituds.
E. Goffman utilitza per al seu estudi la perspectiva de l'actuació o
representació teatral: de quina manera l'individu es presenta i presenta la seva
activitat davant d'altres, de quina manera guia i controla la impressió que els altres
es fan d'ell i quines coses pot o no pot fer mentre actua davant d'ells (E. Goffman,
1987: 11).
L'objecte d'estudi és la comunicació interpersonal, les situacions socials
d'interacció cara a cara i la manera com aquestes són definides pels actors. E.
Goffman (1987: 42 i ss.), descriu les actuacions cara a cara com idealització,
manteniment del control expressiu, etc, que són perfectament aplicables a les
relacions del ciberespai. Però, sobretot, trobem grans paral.lelismes quan parla de
tergiversació:
Cuando pensamos en aquellos que presentan una falsa fachada, o "solo" una
fachada, en aquellos que fingen, engañan y defraudan, pensamos en una
discrepancia
entre
las
apariencias
fomentadas
y
la
realidad.
(...)
Cuando
preguntamos si una impresión fomentada es verdadera o falsa, queremos preguntar
en realidad si el actuante está o no autorizado a presentar la actuación de que se
trata, y no nos interesa primordialmente la actuación en sí. Cuando descubrimos que
alguien con quien tratamos es un impostor y un fraude cabal, descubrimos que no
tenía derecho a desempeñar el papel que desempeñó, que no era un beneficiario
acreditado del estatus pertinente" (E. Goffman, 1987: 70).
Efectivament, quan en un grup social virtual parlem de verdader i fals ens referim,
con en la interacció cara a cara descrita per E. Goffman, al dret a desenvolupar un
determinat paper.
Algunes actuacions es porten a terme amb completa deshonestedat per part
de l'actuant. Altres amb completa honestedat. Cap d'aquest extrems és necessari
per a les actuacions socials ni aconsellable des del punt de vista dramàtic, segons
E. Goffman. Podem dir que una actuació honesta, sèria, sincera, no té més relació
amb el món verdader que una altra que ho sigui menys:
El trato social ordinario se coordina, al igual que una escena, por el intercambio de
acciones, oposiciones y respuestas terminantes dramáticamente infladas. Aun en
manos de actores inexpertos los guiones pueden adquirir vida porque la vida en sí es
algo que se representa en forma dramática. El mundo entero no es, por cierto, un
escenario, pero no es fácil especificar los aspectos fundamentales que establecen la
diferencia (E. Goffman, 1987: 83).
Les relacions d'identitats simulades, tan pròpies dels espais d'interacció virtual
d'Internet, poden ser més ben analitzades seguint la guia metodològica que E.
Goffman va aplicar als seus estudis d'interacció cara a cara. Com citavem abans,
els personatges d'un xat són a la vegada autèntics i simulats, ficticis, artificials,
elaborats, complexos (J. Mayans, 2001). Internet no és, per cert, un escenari, però
no és fàcil especificar els aspectes fonamentals que determinen la diferència.
Espai virtual, espai inestable
Comunicació i espai mediàtic
Totes aquestes modificacions en les formes d'interacció, que hem proposat
anomenar relacions socials interactives, es troben acompanyades d'importants
modificacions en la noció d'espai.
J. Thompson (1998: 42 i ss.), parla d'una la reordenació de l'espai
conseqüència de la comunicació de masses.
En la comunicació de masses hi ha una separació d'espai i de temps, de
manera que la distància en l'espai no implica distància en el temps: la
telecomunicació fa possible transmetre continguts simbòlics a través de grans
distàncies en relativament poc temps. Amb la separació d'espai i de temps tenim el
"descobriment de la simultaneïtat despacialitzada" (J. Thompson, 1998: 53), és a
dir, l'experiència de la simultaneïtat es separa de la condició espacial d'un lloc
comú. Es produeix, com a conseqüència, una "historicitat mediàtica", és a dir, una
percepció del passat i de la seva influència en la nostra vida actual depenen de
formes
simbòliques
mediàtiques.
També
podem
parlar
d'una
"experiència
mediàtica", diferenciada de l'experiència personal. Aleshores el desenvolupament
de la comunicació mediàtica afecta al sentiment de pertenència a un grup o
comunitat. Pertànyer a una comunitat ja no pot explicar-se només a partir de
compartir una història i un lloc comú, una trajectòria històrica comú en l'espai i el
temps, sinó que el sentit del món i el lloc que cada individu ocupa en ell depèn cada
vegada més de la "sociabilitat mediàtica" (J. Thompson, 1996: 57).
Com
es veu, el que J. Thompson aplica a la comunicació mediàtica, en
particular els conceptes d'"historicitat mediàtica", "experiència mediàtica" i
"sociabilitat mediàtica", podem aplicar-ho a la comunicació mediada per TIC. Tots
tres són conseqüència del fenomen de la "simultaneïtat despacialitzada", és a dir, la
condició de l'espai comú ja no és necessària per configurar una historicitat, una
experiència i una sociabilitat comuns, sinó historicitat, experiència i sociabilitat es
configuren en un espai mediàtic i un espai virtual, el ciberespai.
Espai urbà, espai navegat
La noció de ciberespai té estretes relacions amb l'espai d'allò urbà. Efectivament,
les referències als entorns virtuals com espais socialment
contruïts
i com espais
practicats
(en la definició de M. de Certeau, que ara veurem) es troben en autors
com S. Jones, o M. Fuller y H. Jenkins (vg. J. Mayans, 2001). L'espai virtual
d'Internet és un espai
descentralitzat
, en el sentit que no té un poder hegemònic
central (o almenys no el té com altres mitjans de comunicació de masses) i un
espai desvinculat del territori,
desterritorialitzat
, en el sentit que no es troba lligat a
cap identitat nacional o ètnica, com dic en un altre lloc (Ll. Anyó, 2001).
Em referiré altre cop a M. Delgado (1999: 36) per caracteritzar l'espai
propiament urbà. Aquest autor cita Michel de Certeau per definir l'espai urbà com
un espai que és la renúncia a un lloc que es pugui considerar propi, és un lloc que
ha desaparegut com a tal i ara és només frontera o llindar. L'espai és una extensió
o distància entre dos punts, el que fa de dos o més llocs una societat, però que no
és més que un trànsit, un camí. En oposició a l'espai tenim el territori, definit com
allò que una comunitat creu que ha de defensar, com el sòl que expressa la
identitat del grup. Així, el territori és un lloc ocupat, mentre que l'espai és un lloc
practicat. També és el no-lloc de M. Augé, el no-lloc és l'espai del viatger, el que fa
espai al viatjar-ho. "Ese
hablador
que hace el espacio no es otro que el transeúnte,
el pasajero de metro, el manifestante, el turista, el practicante de jogging, el
bañista en su playa, el consumidor extraviado en los grandes almacenes, o –¿por
qué no?– el internauta." (M. Delgado, 1999: 41)
Efectivament, "¿por qué no? – el internauta".
L'espai virtual és també un espai de tots, un trànsit, un camí, molts diversos
camins en una xarxa, un espai practicat, efectivament, un espai
navegat
.
Per caracteritzar aquest espai, i la societat que hi correspon, M. Delgado
(1999: 41) estableix una sèrie d'oposicions:
modernitat
tradició
societat urbana
societat comunal
mobilitat
estabilitat
anonimat
identitat
Espai
territori
espai d'ús
espai habitat
territori situacional
territori fixe
no-lloc
lloc
L'antropologia urbana no pot ser l'estudi de comunitats homegènies en llocs
determinats, sino l'estudi de comunitats mòbils en espais en formació.
"Si la antropología urbana debe consistir en una ciencia social de las
movilidades es porque es en ellas, por ellas y a través de ellas como el urbanita
puede entretejer sus propias personalidades, todas ellas hechas de transbordos y
correspondencias, pero también de traspiés y de interferencias" (M. Delgado, 1999:
45). Aquestes mateixes seran les condicions d'una antropologia del ciberespai,
ciència social del teixit simulat de personalitats virtuals.
Ciberespai, alteritat generalitzada
L'alteritat generalitzada, el conegut concepte de M. Augé, s'adiu perfectament amb
el tipus de relacions de l'espai urbà, amb la inestabilitat, el dinamisme, el trànsit, el
carácter fronterer d'aquest espai urbà. La oposició bàsica és aquí lloc vs. espai (M.
Delgado, 1999: 126, les negretes són cursives a l’original):
Lugar
: orden cual sea según el cual ciertos elementos son distribuidos según
relaciones de coexistencia. Se excluye la posibilidad de que dos cosas estén al mismo
tiempo en el mismo sitio. Es la ley del lugar propio, de
mi
sitio o
nuestro
territorio:
los elementos considerados uno al lado del otro, en su sitio, indicación, estabilidad,
mapas. En cambio,
espacio
designa algo muy distinto. Hay espacio cuando se toman
en consideración vectores de dirección, cantidades de rapidez y la variable tiempo,
exactamente igual que cuando los ritos de paso de cualquier sociedad les recuerdan
a los sujetos psicofísicos que la componen la inestabilidad, el dinamismo hiperactivo,
en ebullición, que la funda y la organiza: la
nadedad
que produce la puesta en
escena de su
totalidad
. El espacio es un cruce de trayectos, de movilidades. Es el
efecto producido por operaciones que lo orientan, lo circunstancian, lo temporalizan,
lo ponen a funcionar. No hay univocidad, ni estabilidad. Es el ámbito de las
operaciones trayecto, de los desplazamientos, de los tránsitos y pasajes. Esta
enunciación sin desarrollo discursivo se organiza a partir de la relación entre los
lugares de que se parte o a los que se llega y el
no-lugar
que produce. Porque ¿en
qué consiste, en definitiva, un
no-lugar
, sino en añadirles a los sitios, a cualquier
territorio, ese factor que los disuelve, los trastoca, los subvierte: la variable
tiempo
?
Un lugar no es entonces otra cosa que lo que produce en un momento dado partir de
un lugar y que no es sino
una manera de pasar
.
Efectivament, J. Echeverría (1994: 59) caracteritza Internet com un carrer públic,
en la seva metafòrica Telépolis, un carrer on es produeixen milers de trobades i on
no hi ha cap control, més que els dels propis "vianants", els internautes.
I tornant a M. Delgado:
Es en la calle, entre desconocidos, donde se pueden resolver las contradicciones
entre familiaridad y sorpresa, entre distancia e intimidad, entre privacidad y
compromiso. Es en la calle donde se produce en todo momento –a pesar de las
excepciones que procuran de vez en cuando la policia y los fanáticos– la integración
de las incompatibilidades, donde se pueden llevar a cabo los más eficaces ejercicios
de reflexión sobre la propia identidad, donde cobra sentido el compromiso político
como consciencia de las posibilidades de la acción y donde la movilización social
permite conocer la potencia de las corrientes de simpatía y solidaridad entre
extraños" (1999: 208).
És en el carrer, és en el ciberespai, en el forum, el xat o el MUD, on, entre
desconeguts que potser mai no deixaran de ser-ho, es poden resoldre les
incompatibilitats, es poden fer les reflexions més sinceres sobre la pròpia identitat i
la dels altres, on la solidaritat i la simpatia comparteixen espai amb la simulació, la
inestabilitat i l'alteritat generalitzada.
Relacions autèntiques o inautèntiques
C. Lévi-Strauss, al definir l'objecte i l'objectiu de l'antropologia cultural fa referència
al tret que ell considera més distintiu dels fenòmens que, habitualment, són objecte
d'interès per part dels antropòlegs:
El futuro dirá, sin duda, que la contribución más importante de la antropología a las
ciencias sociales consiste en haber introducido (por lo demás inconscientemente)
esta distinción capital entre dos modalidades de existencia social: un género de vida
percibido inicialmente como tradicional y arcaico, que es ante todo el de las
sociedades auténticas, y otras formas de aparición más reciente, de las cuales no
está por cierto ausente el primer tipo, pero donde ciertos grupos de autenticidad
imperfecta y parcial se hallan organizados dentro de un sistema más vasto que, a su
vez, es inauténtico (1987: 379).
Per autenticitat entén C. Lévi-Strauss una major densitat psicològica, on les
relacions interpersonals i el sistema de vincles socials estan integrats formant una
totalitat.
Les
relacions
inautèntiques
seran
aquelles
casuals,
inestables,
fragmentàries, hetereogènies, no duradores, dèbils. Relacions de simulació,
relacions virtuals.
L'oposició bàsica no és entre relacions cara a cara i relacions mediades, com
sovint es pretén, sinó entre relacions tradicionals i relacions urbanes, entre
relacions autèntiques i relacions inautèntiques.
Efectivament, les comunitats virtuals són comunitats on l'oposició autèntic
vs. inautèntic és especialment pertinent, però tant com ho és en les relacions
socials en l'espai urbà. Allò urbà i allò virtual tenen estretes similituds que
certifiquen el naixement de l'espai virtual fill d'una societat moderna, globalitzada i
urbana.
Bibliografia
ANYÓ,
Lluís,
2001,
"Comunicació
intercultural
i
espai
virtual",
[En
línia]
http://www.tripodos.com/period/nm/art/art_p_nm.asp?id=39
(Consulta:
20/05/02).
DELGADO, Manuel, 1999,
El animal público. Hacia una antropologia de los espacios
urbanos.
Barcelona: Anagrama.
ECHEVERRÍA, Javier, 1994,
Telépolis.
Barcelona: Destino.
GOFFMAN,
Erving, 1987,
La presentación de la persona en la vida cotidiana.
Madrid: Amorrortu-Murguía.
LANDOW, George P., 1995,
Hipertexto. La convergencia de la teoría crítica
contemporánea y la tecnología
. Barcelona: Paidós.
LÉVI-STRAUSS, Claude, 1987,
Antropología estructural.
Barcelona: Paidós.
LÓPEZ GIRÓN, Jesús, 1993, "Comunidad", a
AGUIRRE, A. (ed.),
Diccionario
temático de antropología
. Barcelona: Boixareu Universitaria.
MAYANS, Joan, 2000, "Anonimato: el tesoro del internauta", a
iWorld
, 31 (Octubre,
2000), pp. 52-59. [En línia]
http://cibersociedad.rediris.es/mayans/tesoro.htm
(Consulta: 28/05/02).
MAYANS, Joan, 2001, "Género Chat. Ensayo antropológico sobre socialidades
cibertextuales",
[En
línia]
http://cibersociedad.rediris.es/mayans/gc-index.htm
(Consulta: 25/05/02).
RHEINGOLD, Howard, 1996,
La comunidad virtual. Una sociedad sin fronteras
.
Barcelona: Gedisa.
SABATÉ, Joan,
2000, "El discurs i l'experiència virtual: la pseudo-comunitat i el
naixement de la comunitat virtual",
Trípodos
, Extra: Comunicació i Realitat, pp.
423-429, Barcelona.
THOMPSON, John B., 1998,
Los media y la modernidad. Una teoría de los medios
de comunicación.
Barcelona: Paidós.
TIRADO, Francisco J.; GÀLVEZ, A., 2002, "Comunitats virtuals, ciborgs i xarxes
sociotècniques:
noves
formes
per
a
la
interacció
social",
[En
línia]
http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/tiradogalvez0302/tiradogalvez0302.html
(Consulta: 27/05/02).
TÖNNIES, F.T., 1947,
Comunidad y sociedad
. Buenos Aires: Avellaneda.
TURKLE, Sherry ,1997,
La vida en la pantalla. La construcción de la identidad en la
era de Internet,
Barcelona: Paidós.
TURKLE, Sherry, 1998, "Repensar la identidad de la comunidad virtual",
El
Paseante
, nº 27-28, pp. 48-51, Madrid.
VAYREDA, Agnès; NUÑEZ, F.; MIRALLES,
L. ,2001, "E-communitas?", [En línia]
http://www.uoc.es/web/cat/articles/vayreda/ecommunitas_cat.html
(Consulta:
27/05/02).
¡Sé el primero en escribir un comentario!

13/1000 caracteres como máximo.