La lecture en ligne est gratuite
Descargar

Compartir esta publicación

E
l bon economista català Salvador
Garcia em fa arribar una informació
important sobre el recent rescat
de Grècia, que inclou unes clàusules
draconianes de reestructuració
voluntària
del deute grec sobre els seus tenidors
de bons, especialment els privats. A
casa nostra han passat desapercebudes
les declaracions del director general del
Commerzbank alemany, Martin Blessing,
que ha dit que “el caràcter voluntari de
l’acceptació de la quitança del 70% del
deute grec és tan voluntari com ho eren
les confessions de la Inquisició espa-
nyola”.
Sembla com si això fos la cosa més
natural del món: s’ha aprovat un nou
rescat financer a Grècia, que vol dir uns
deutors privats forçats a acceptar una
quitança (condonació) fins al 70% del seu
deute. Si aquests tenidors no l’acceptes-
sin voluntàriament caldria tramitar una
suspensió de pagaments de Grècia, cosa
que activaria automàticament les asse-
gurances que molts tenidors de bons
grecs van fer en el moment de la compra
d’aquest deute, els famosos CDS (
credits
defaults swaps
: assegurances per l’impa-
gament de Grècia).
Activar el cobrament dels CDS tindria
conseqüències financeres imprevisibles,
encariria automàticament el deute públic
dels països europeus en una més feble
posició fiscal i en faria pujar les primes
de risc. Es vol imposar, per tant, una
trampa per a evitar que s’activin els
contractes que han de protegir inversors
davant d’un impagament de Grècia. Per
cert, resulta que els bancs europeus
que més CDS han venut els darrers anys
són... francesos, que haurien d’entomar
uns pagaments molt elevats en concepte
de les assegurances esmentades.
Estic d’acord amb Salvador Garcia quan
diu que de quitança
voluntària
res de res.
I tampoc no és clar que una majoria sufi-
cient de creditors privats l’acabin accep-
tant: els bancs no tenen cap alternativa,
perquè estan molt regulats; però els
hedge funds
, no tan regulats, poden no
acceptar-ho, especialment si tenen CDS.
Això duria encara més incertesa a Grècia
i als seus cosins irresponsables, com
Itàlia o Espanya. Potser per això fins i tot
Paul Krugman acaba de dir que Grècia no
té solució i que la veu més fora de l’euro
que no dins: aquest acord només és per
a guanyar temps i transferir més deute de
privats a institucions públiques europees,
és a dir, a tots nosaltres.
Quitança ‘voluntària’ del deute grec?
Ramon
Tremosa
Economista (Universitat de Barcelona)
Idees
1447ET014-FET.indd 1
1447ET014-FET.indd 1
1/3/12 11:07:02
1/3/12 11:07:02