La lecture en ligne est gratuite
Descargar

Compartir esta publicación

Sarrià-Sant Gervasi
Novembre de 2009
Aquest darrer any de legislatura ha de
servir per consolidar la idea del canvi, la
necessitat d'entrar en una nova etapa per
Catalunya i iniciar una recuperació del país,
tant a nivell econòmic i social com pel que fa a
l’autoestima dels catalans. Estem en un
moment molt important de la nostra història,
amb una crisi econòmica especialment cruen-
ta i amb una crisi política arran de la sentència
de l'Estatut. El Tripartit no està sabent ni vol
afrontar cap d’aquestes dues crisis, més preo-
cupat per les properes eleccions i la seva
supervivència que no pas per
d’altres qüestions. És aquí on
CiU ha de jugar un paper pro-
tagonista, ha de ser la força
responsable que, lluny d’elec-
toralismes,
aconsegueixi
impulsar mesures que ajudin
a iniciar aquesta recuperació
catalana, aquesta nova etapa
que el país demana a crits.
En moments de crisi
cal fer un esforç conjunt per
buscar solucions. Fins ara el Govern espanyol
ha estat incapaç d’actuar amb coherència i
adoptar mesures que permetin accelerar el
procés de recuperació econòmica i mitigar els
efectes socials de la crisi. Parlo del Govern
espanyol perquè el català ha estat desapare-
gut i s’ha limitat a beneir i aplaudir les mesures
del PSOE malgrat que algunes, com el cas de
la pujada d’impostos, hagin estat rebutjades
públicament per membres del Tripartit.
Mai un govern no havia tingut tants
instruments per donar respostes als catalans
com ara però el Tripartit no vol arriscar a bus-
car respostes. Nosaltres sí que ho farem. Ja
ho hem fet. Artur Mas va oferir un full de ruta
conjunt per fer front a la crisi que hauria de
passar per evitar la pujada d’impostos; un pla
d’austeritat; liderar des de Catalunya les grans
reformes (laboral, energètica...); discutir al
Parlament el Pla d’Infraestructures perquè
sigui útil i no parteixi d’hipoteques; pla de liqui-
ditat per a empreses, etc.
Aquests seran els eixos de les
nostres polítiques al Parlament.
Finalment, cal recu-
perar l’autoestima del país.
Davant els maltractaments con-
tinuats del Govern espanyol,
Catalunya s’ha de mostrar
ferma i fer-se respectar. El
Tripartit no entén l’autogovern
com un dels pilars del Govern
català. Acata decisions de
l’Estat malgrat tenir competències exclusives -
com en el cas d’Educació o en el cas de la Llei
de Dependència-
i permet menyspreus conti-
nuats a l’Estatut. És un Govern sense orgull i
això ha traspassat fins a la ciutadania. Des de
CiU intentarem acabar amb aquesta feblesa,
amb aquesta submissió, i iniciar una nova
etapa en la qual, des d'una altíssima autoexi-
gència, recuperem l’autoestima dels catalans.
Responsabilitat per damunt
d’electoralisme
qüestió de país
Oriol Pujol,
Portaveu de CiU al Parlament
“El Tripartit
no entén l’au-
togovern com
un dels pilars
del Govern
català.”
el mos
per Eduard Maynés Tolosa
Farà un bon sol...
Farà un bon sol el dia que arribem a comprendre
per què tenim les idees que tenim i per què les defensem
amb tanta convicció; i també farà un bon sol el dia que
comprenguem quin paper juguem en els diferents mons
que habitem. Però mentre feliçment no traguem l’entrellat
d’aquesta qüestió, proposo d’esbossar quatre idees sobre
el catalanisme, i que a partir d’aquestes intentem veure si
això ens aporta dades sobre nosaltres mateixos. Dos fets
animen a fer-ho. Un és l’extens corpus escrit que acumu-
la el catalanisme. L’altre és que, especialment en els
darrers temps, han aparegut noves visions del catalanis-
me, com a mínim en tres àmbits, dos dels quals són la his-
toriografia i el periodisme. A cavall d’ambdós s’ha produït
un fenomen molt interessant,
que és que han aparegut
alguns treballs que ens apro-
pen a la història –alguns, fins i
tot cap al futur d’aquesta–,
transportant-s’hi, transportant-
nos-hi. Si no podem parlar
d’història asèpticament –avui
dia sabem que això és impos-
sible–, fem-ho assumint la dis-
tància, intentem reduir-la a
zero, i fins i tot assagem d’arri-
bar a distàncies negatives!
L’interès d’aquests treballs,
com ara el d’Enric Vila sobre el
president Companys o el de
Patrícia Gabancho sobre la
independència, és que fomen-
ten, més que una mirada dis-
tant i complaguda del lector o
lectora, llur esperit crític, i l’in-
terpel·len. El millor de la histò-
ria, deia Goethe, són els entusiasmes que promou.
Benvinguda sigui, doncs, la història crítica del nostre país,
perquè només pot contribuir a projectar-nos millor vers el
futur.
En tot això m’ha fet pensar la relectura del llibre
Per una
Casa Gran del catalanisme
, d’Artur Mas (Editorial
Base, juliol del 2008). L’admirat Agustí Colomines diu, al
pròleg, que
La nacionalitat catalana
de Prat de la Riba,
màxima expressió programàtica del catalanisme d’ara fa
cent anys, ja no és vigent, que el temps d’aquella formu-
lació política ja ha passat. Endinsant-nos en el llibre, ente-
nem per què les propostes i la visió de Prat de la Riba
s’han vist superades: precisament perquè s’han assolit les
aspiracions que contenia aquell programa. El catalanisme
ha estat «una història d’èxit». Aquesta és una afirmació
senzillament impressionant, sobretot tenint en compte el
que hem hagut de patir durant els darrers cents anys!, i és
també d’una colpidora i radical veritat, fins al punt que ens
ha calgut refundar-lo, renovar-lo, perquè pugui continuar
existint com a referent, i continuar donant fruits al llarg del
camí, com ho féu en el passat. Per això és necessari i
engrescador treballar-hi.
Els valors polítics fonamentals que expressa Prat
de la Riba a
La nacionalitat catalana
, la pervivència de la
nació, la modernització, la regeneració d’Espanya, la
democràcia i l’autogovern, són ara reformulats en termes
de plenitud de la nació, país
capdavanter, Catalunya glo-
bal, i, el més crucial i innova-
dor: el dret de decidir, situat
ara al centre del programa del
catalanisme polític. Rellegint
aquests conceptes, fem-nos
un cop més la pregunta: calia
o no calia refundar el catala-
nisme? No puc evitar de som-
riure. I continuo somrient
quan observo que els nostres
adversaris no només s’afan-
yen a criticar-ho sinó que s’a-
fanyen a crear, ells també,
una Casa Gran, i a reivindicar
el dret democràtic més pulcre
i elemental, el dret de decidir.
Si ens reconeixem en
aquesta renovada formulació
del catalanisme potser s’apro-
pa l’hora de començar a pen-
sar com volem omplir de contingut aquest dret. Potser cal
que mesurem les nostres forces, que siguem agosarats i
veiem que allò que ens priva d’una major llibertat no és ni
inamovible ni tan fort com vol semblar; que recordem, jus-
tament, que el nostre futur no l’ha de decidir ningú més
que nosaltres mateixos. I, tot fent-ho, donem sentit a allò
que heretàrem d’anteriors generacions, que no és res
d’intangible sinó l’expressió d’una cultura mil·lenària que
trobem a cada passa, a cada paraula. Potser per això
se’ns fa difícil explicar per què la sentim tan nostra i la
defensem amb tanta convicció; potser perquè sabem que,
la dignitat personal, allò tan irrenunciable, no l’assolirem
mai del tot si abans no assolim la dignitat col·lectiva.
Barcelona
breument
Ja fa un parell de mesos que al Grup Municipal de
CiU a l’Ajuntament de Barcelona hem iniciat un nou curs
polític. I des d’aleshores no em canso de repetir que el
mes de setembre no va poder començar més malament
per l’alcalde Hereu. Des d’aleshores, més que mai, s’ha
posat en evidència la sensació que aquest govern munici-
pal no fa la feina, no funciona. Tot això lligat amb la imat-
ge d’un alcalde incapaç, que no lidera i que no soluciona
els problemes d’inseguretat i d’incivisme que hi ha en
alguns carrers i places de la ciutat.
És que ja fa molts mesos que molta gent em para
i es queixa de la situació decadent en què es troben algu-
nes zones de Barcelona. A ningú li agrada veure les imat-
ges que aquests dies hem vist sobre Barcelona,
imatges
que degraden i no ajuden a millorar el sentiment d’orgull
que tots tenim de la nostra ciutat. És el moment de recu-
perar la Barcelona del dia a dia, la Barcelona per al qui hi
viu. Sense cap dubte, la nostra ciutat gaudeix d’un impor-
tant valor de marca arreu del món, però al mateix temps,
cada dia es critica més la deficient gestió que desenvolu-
pa l’actual govern municipal.
A inicis del 2006 va entrar en vigor la nova orde-
nança que havia de regular la convivència en la via públi-
ca, la coneguda ordenança del civisme. Aquest ha estat el
quart estiu d’aplicació de l’ordenança i la situació no ha
millorat. Evidentment, l’ordenança no és la panacea de
tots els mals, però pretenia convertir-se en una eina eficaç
i concreta en la seva aplicació. Malauradament, això no
passa, el problema és que no s’aplica. Durant aquest
estiu s’ha pogut comprovar que Hereu no manifesta cap
tipus de voluntat d’aplicar-la.
És qüestió de creure-s’ho, de liderar una solució
amb convicció, tenint les coses clares des del principi.
Amb el tema de la prostitució, no és admissible que l’al-
calde de Barcelona acabi declarant que ell es veu incapaç
de solucionar aquest problema. O, per altra banda, que
ICV, el seu soci de govern, aposti per la necessitat d’esta-
blir zones de tolerància per a l’exercici de la prostitució.
En aquest aspecte, cal una resposta clara i contundent
que afronti aquesta xacra social. L’Ajuntament també té
eines al seu abast per solucionar aquest problema.
Un altre debat, però, és legalitzar o no la prostitu-
ció. N’hem de parlar. Personalment aposto per l’abolició.
És inadmissible que en ple segle XXI hi hagi persones
sotmeses a un autèntic esclavatge per xarxes mafioses.
Cal combatre amb contundència aquestes pràctiques, així
com també cal tenir present quines accions socials
fomentem per donar resposta a les persones que es tro-
ben en situacions difícils. Ja us anuncio que en pocs dies
iniciarem en el si del partit un grup de treball sobre la pros-
titució. T’animo també a participar-hi, aportar els teus
punts de vista per poder liderar, tant a Barcelona com a tot
el nostre país, accions i iniciatives polítiques que serveixin
per donar respostes a aquest problema social.
Artur Mas visita el districte per par-
lar amb comerciants i amb escoles.
Fidel a la política d’estar al costat de
la gent, Mas ha recorregut el mercat
de Galvany i la zona comercial que
l’envolta, conversant amb els boti-
guers. També s’ha reunit amb una
vintena de directors d’escola del dis-
tricte per explicar el paper de CiU en
l’elaboració de la LAU, i el criteri que
seguirà per aplicar l’esmentada llei.
CiU demana la supressió de la pilo-
na del carrer Santjoanistes.
La pilona del carrer Santjoanistes,
cantonada amb Saragossa, una de
les tres que hi ha al barri del Farró, la
fan baixar els veïns per entrar als pàr-
quings d'aquesta via, però al carrer
Santjoanistes hi ha gairebé dos mil
places d'aparcament i el fet que hi
hagi tanta gent que acciona el meca-
nisme fa que estigui espatllat sovint.
A més, des que el piló es va instal·lar,
el passat mes de novembre de 2007,
els veïns es troben que quan hi ha
més d'un vehicle que vol accedir al
pàrquing es formen grans embussos
a la cruïlla dels dos carrers i la pilona
no compleix la funció de pacificar el
trànsit. Per això el grup municipal de
CiU va adreçar un prec al govern de
districte perquè la treguin o la canviin
de lloc, però aquest només ha res-
post que ho estudiarà.
Xavier Trias,
President del Grup Municipal de
CiU a l’Ajuntament de Barcelona
Civisme: qüestió de creure-s’ho!
Estem a la vostra disposició. Podeu posar-vos en contacte
amb nosaltres quan vulgueu, per correu electrònic a:
sarria.santgervasi@convergencia.cat
I a la nostra pàgina web:
www.convergencia.org/sarriasantgervasi
a peu de carrer
L9, com no s’han de fer les coses
En primer lloc convé deixar ben clara la importàn-
cia de la línia 9 del metro per a la mobilitat de Barcelona i
de tota l’àrea metropolitana. La L9, començada pel darrer
govern de Convergència i Unió, significarà un salt qualita-
tiu de primer ordre en el transport públic metropolità.
Dit això, cal però denunciar la pèssima execució
que porta a terme l’actual govern
tripartit de l’obra. D’una banda,
s’ha gairebé doblat el pressupost
inicial, a causa d’una execució
feta d’improvisacions i canvis
constants. Cal afegir-hi les nom-
broses avaries de les màquines
tuneladores, cosa que ha provo-
cat l’allargament del termini de
construcció, fins el 2014.
Però cal també evidenciar
i denunciar la pèssima política de
comunicació portada a terme.
A Sarrià-Sant Gervasi han començat les obres de
les estacions de Putxet i Mandri. En ambdós casos, hi ha
hagut afectacions importants del trànsit: s’han fet canvis
de sentit de carrers, s’han suprimit àrees d’aparcament,
s’ha limitat la circulació, sense que el Districte n’hagi infor-
mat ni veïns ni comerciants. Aquests s’han assabentat
dels canvis per algun treballador de
l’obra a qui han interpel·lat.
Heus aquí un exemple més de
com no s’han de fer les coses. De
com l’administració, imbuïda d’una
aurèola de despotisme il·lustrat, tira
pel dret prescindint de la ciutadania.
Un mal estil de gestionar la cosa
pública, que el nou alcalde de
Barcelona, en Xavier Trias,
i el nou
president de la Generalitat, Artur
Mas, canviaran de ben segur de
manera radical.
tu opines
Antoni Jimenez.
comerciant.
Agnès Pijoan.
Veïna de Mandri
La nova línea 9 del metro, és un
gran avantatge per el nostre
barri doncs facilitarà i millorarà
de forma ostensible les comuni-
cacions amb la resta de la ciutat.
Però no tot són flors i violes; crec
que l'Ajuntament hauria d'haver
informat a veïns i comerciants,
tant de la duració de les obres,
com de les molèsties i perjudicis
que aquestes causaran, a fi i
efecte de que entre tots hagués-
sim pogut aportar altres opcions
i solucions.
La línia 9 és un esplendid projec-
te però la falta d'informació i l’o-
pacitat del desenvolupament de
les
obres
per
part
de
l'Ajuntament envers els veïns és
del tot lamentable. 0 informació.
O transparència. Els qui hi vivim
ens mereixem més respecte,
més informació. No pot ser que
l’Ajuntament es posi en contacte
amb nosaltres quan ja fa més de
tres mesos que ens van plantifi-
car les tanques i van canviar els
sentits d’alguns carrers.
Ignasi Genovès,
President de l’Agrupació de Sarrià-St. Gervasi.