La lecture en ligne est gratuite
Descargar

Compartir esta publicación

de Barcelona en els darrers vint anys; quan en canvi a Madrid n’ha fet 600. No és casualitat que Catalunya tingui el percentatge més alt de vies de peatge de tot el territo-ri espanyol. No és casualitat que, tot i que disposa de 84 quilòmetres menys de vies, entre els anys 1995 al 2009 s’hagi invertit quasi el triple en rodalies ferroviàries a Madrid que a Barcelona. No és casualitat que el 40% dels trens més vells i atrotinats, els construïts durant els anys se-tanta a Espanya, circulin actual-ment per Catalunya. No és casualitat que el 85% de l’obra pública pressupostada per l’Estat espanyol a Catalunya l’any 2007 encara avui no s’ha execu-tat. No és casualitat que Catalunya, que consumeix el 19% de l’elec-tricitat d’Espanya, rebi solament el 2,4 % de la inversió prevista per Red Eléctrica Española pels anys 2008-2011. I podríem seguir donant xifres d’una estratègia global que òbvi-ament no és gens casual. Els diferents governs espa-nyols no solament no han tingut a Catalunya en els primers llocs de la seva agenda, sinó que l’han col·locat com a objectiu principal del seu càstig. Aquesta estratègia finalment ha anat donant les seves conse-qüències. Conseqüències que afecten a tots els catalans, votin l’opció política que votin. Una de les conseqüències de totes aquestes falses casualitats és un transvasament de riquesa. Catalunya que comptava amb el 19’3 % dels dipòsits bancaris de l’Estat l’any 1987, baixa al 15’9
la Mañana 4 JUEVES17 DE SETIEMBRE DE 2009
Cementiri d’Adenui
Llistat de fets que no són casualitats
LA MAÑANA es una publicación plural y abierta a todo tipo de opiniones. En esta sección se publicarán todas aquellas cartas que vayan debidamente identificadas y que sean de interés general. No se publicarán car-tas con seudónimos o iniciales. Los originales deben presentarse mecanografiados a doble espacio y no superar las treinta líneas de extensión. En caso contrario, LA MAÑANA se reserva el derecho a resumirlas. El envío de textos a esta sección implica la aceptación de estas normas. No se mantendrá correspondencia con los remitentes de las cartas ni se devolverán los originales.cartes@lamanyana.cat
Tot i no considerar-me ne-cròlatra, si vull acabar aquest escrit de denúncia, man-llevant les excelses i reeixi-des set línies del poema del conterrani en Joan Duch, les quals des de sempre m’han colpit i captivat, i que us re-gracio per llegir-lesi valorar-les : A LAMORT Quan vinguis, Mort, a ma vora emmatella’m de cel blau. Dissol ma vida en la boira dolça i tendra de la pau, i fes vibrar la sageta del traspàs com el lliscar d’una nau. Joan Duch i Arqués (Juneda 1889-1929) Pere-Albert Barrufet-Couñago CAL SALO / HEMEROTECA JUNEDENCA
Democracia sin trabajo Una sociedad democrática es una sociedad en la que to-dos sus ciudadanos tienen los mismos derechos y recur-sos para vivir con dignidad.
LA OPINIÓN DE LOS LECTORES
cies, totes en la mateixa línia. Catalunya haperdut empreses importants, ha baixat en els ín-dexs de qualitat de vida i de crei-xement econòmic, i ha perdut percentatge del PIB respecte al total de l’Estat. Significativament Madrid gua-nya el que Catalunya perd. No és
% el 2007. En canvi Madrid tenia el 18’7 % el 1987, i puja al 29’7 % el 2007. Una altra conseqüència és que Catalunya ocupa el dotzè lloc en creixement econòmic de totes les comunitats autònomes de l’Estat entre 2006 i 2008. Hi ha moltes altres conseqüèn-
quan en quan la granera. Personalment que he cone-gut modèstia apart, altres lati-tuds, altres camposantos, on tenen gran cura i respecte per la necrologia en general, que he visitat i admirat la necrò-polis monumental i parisenca de Père-Lachaise 1804, on un nombre extraodinari de per-sonatges de relleu nacional i internacionalhan trobat la glòria eterna. Que he vist els cementiris altament ajardinats de centre d’Europa, que semblen tal-ment parcs, els quals no ins-piren cap temença, al contra-ri, pots reposar, llegir i meditar les cabòries de la vida terre-nal, independentmeent si es creient o no, dels senzills i so-vint profanats dels jueus, per no parlar dels afilerats, pe-tris i encreuats de Galiza, que ells anomenen en llur agò-nica parla “panteones”, no oblidem la gran passió que els gallecs - no tots -, tenen com a bons fills de Breogán, per la negromància, per la su-perstició.
In Memoriam de la Tia Ramo-na de Cal Salo, que en la se-ua luctuosa pena com ma-ternal devoció pel finat fill, aconseguí que el fins alesho-res tancat Cementiri del Camí de Lleida, fos obert a tothom i per conseqüent d’accés al públic, trencant una tradició entre por i abandonament. Si per cementiri entenem lloc de repòs etern o lloc des-cobert on enterren els morts (vegeu Pal.las), és a dir els nostres estimats i jamai obli-dats difunts. Lloc per uns sagrat i per al-tres civil, on habitualment du-rant l’anyhom de forma irre-gular visita i dedica uns mo-ments de silenci en la memò-ria i el record, i que de tant en tant ornamenta les tom-bes a terra i els ninxols amb flors naturals i de plàstic, es-pelmes i plantes, etc. Doncs d’ençà un temps al Cementiri d’Adenui, també conegut pel Camí de Lleida, ja denunciat en avenç en un
Fonoll, un pispa o pispes poc respectuosos del lloc i dels di-funts, no tenen altra macabra dèria que robar flors, plantes, gerros, escombres i fins i tot les galledes municipals. Desagradable com inci-vil comportament, que hom preocupat de debò he posat a la consideració del senyor batlle, n’Antoni Villas, el qual tot escoltant la meua quei-xa, n’ha pres nota en la se-ua agenda de treball, amb el ferm compromís de veure que pot fer, per tal de tallar aitals vandalismes. Que malhaura-dament a Juneda són bastant difosos arreu del poble, espe-cialment en ocasió de festes i altres esdeveniments, on la passió de certs individus se desborden, i els dóna per fer trencadissa. Tanmateix he aprofitat per esmentar-li que les plantes, arbustes, xipresos i arbres en general que abelleixen el su-aument penjat recinte, espe-cialment a l’estiu, caldria re-gar-los periodicament, com així de retruc passar-hi de
No és casualitat, per exem-ple, que els diputats socialis-tes i populars al Parlament Eu-ropeu apostin per un eix Espa-nya-França que no passi per Catalunya, renunciant així al pre-gonat Eix Mediterrani. No és casualitat que el tren d’al-ta velocitat, quasi vint anys des-prés de que entrés en servei la primera línia a Espanya, encara no hagi arribat a la frontera fran-cesa. No és casualitat la reiterada ne-gativa de l’Estat espanyol a cedir la gestió de l’aeroport del Prat a la Generalitat de Catalunya. No és casualitat que l’Estat es-panyol hagi construït 20 quilò-metres d’autovies a la província
El cavall de Troia a Catalunya
OPINIÓN
Cada día hay más personas que piensan que los políticos no hacen nada por ellos, tie-nen la impresión de que están abandonados. Según el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) tres de cada cuatro catalanes están dis-gustados con sus políticos. Qué confianza pueden te-ner en los políticos y sindica-listas profesionales los cinco millones de trabajadores que están sin empleo y desean-do ganarse la vida y la de su familia honradamente con su trabajo además de producir riqueza. Los 420€ al mes, 14 diarios durante seis meses, a esos 340.000 parados es una ca-taplasma para calmar el des-contento e intentar lavar la cara de los culpables de que hayamos llegado a esta situa-ción tan precaria. La gente quiere trabajar y no malvivir como si depen-dieran de las hermanitas de los pobres. ¿Es así como se puede hacer una patria gran-de? Muchos políticos y sin-
dicalistas decentes que sa-lieron a derrotar la dictadu-ra, dispuestos a correr todos los riesgos: cárcel, tortura y hasta la muerte si era preci-so, para conseguir la liber-tad que no teníamos en es-te país, se están preguntan-do hoy: ¿qué necesidad tuvi-mos de sacrificar nuestra vida y la de nuestras familias, para que ahora un grupo de hom-bres corrompidos y sin ética, estén convirtiendo la libertad en libertinaje? No podemos decir que to-dos son iguales, hay sindica-listas y políticos capacitados y valiosos. Hay diputados, alcaldes y concejales comunistas y de otras ideologías, que están participando en las diferen-tes instituciones, a los cua-les no se les puede acusar de corromperse. Muchas de las corrupciones han sido de-nunciadas por ellos. En un artículo de Antonio Gala publicado recientemen-te dice: si una democracia no educa en la verdad a los ciu-
SECRETARI D’ORGANITZACIÓ DE LA FEDERACIÓ DE LLEIDA DE CDC
a definició que ens dóna la L Gran Enciclopèdia Catalana de la paraula “casualitat” és que és allò que s’esdevé per atzar, sense ésser previst o esperat. Per tant, si no hi ha cap inter-venció dirigida, a la llarga, des-prés de moltes repeticions, l’atzar fa caure la moneda les mateixes vegades de cara que de creu. És cert que moltes de les coses que passen en aquest món són fruit de la casualitat i de l’atzar. També és cert, però, que n’hi ha moltes que no. Quan moltes co-ses no passen per casualitat i la moneda sempre cau d’un cantó, la conclusió és que responen a una estratègia dirigida a un ob-jectiu concret.
JOSEP GABARRÓ RIVELLES
Casualitats
ATZAR VERSUS ESTRATÈGIA
casualitats que perjudiquen Catalunya és un
constant transvasament de riquesa cap a Madrid
i que Catalunya ocupa el dotzè lloc en creixement
econòmic de totes les comunitats autònomes
La disculpa en aquell cas va ser que qui va deixar entrar el cavall a la ciutat ho va fer enganyat. A Catalunya, en canvi, un partit autodenominat independentista ha obert conscientment les por-tes del país a un partit, el PSOE, els objectius del qual són sobra-dament coneguts. I és que els espanyols no enga-nyen ja a ningú. Siguin de dretes o d’esquerres tots tenen el mateix projecte respecte a Catalunya. Aviat arribarà l’hora de passar comptes i cadascú haurà d’assu-mir les seves responsabilitats. La història hagués canviat si els troians s’haguessin tret la son de les orelles i haguessin fet fora de la ciutat el fals cavall abans que complís el seu l’objectiu. Ells no hi van ser a temps. A ca-sa nostra no passa el mateix. Ens queda l’esperança que el poble català encara es pot despertar i impedir que es consumin els ob-jectius del nostre particular cavall de Troia. Ara és l’hora de la vigília. És ho-ra d’estar desperts i amatents, si-nó Catalunya i els catalans, no-saltres i els nostres fills, en paga-rem les conseqüències de mane-ra irremeiable.
Una de les conseqüències de totes aquestes falses
casualitat. Això representen molt milions d’euros d’activitat econò-mica que els catalans hem anat perdent i que repercuteixen en la nostra qualitat de vida. Mentrestant el país continua dormint. Dormint com dormien els troians quan els grecs els van regalar el famós cavall de Troia carregat de guerrers i que els va sorprendre durant la nit.