La lecture en ligne est gratuite
Descargar

Compartir esta publicación

rAutreta secsNour MaoC ed lareneg irocem DiancgèernvEaynertntsiva atirà dcaCae luta
teve, dació
Núm. 69  ma
CONGRES CONVERGENCIA
El projecte es tà garantit La renovació conseqüència de l'11è Congrés
s
CONGRES CONVERGENCIA
El projecte està garantit La renovació conseqüència de l’11è Con
Entrevista a Pere esteve, presi la Fundació Ramon Trias Farga
4
Maria
L’ e
ho
 
ra de al 
e
ARTUR MAS, NOU SECRETARI GENERAL DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA “Ara podem dir més que mai que hem consolidat el projecte” S ro A Car q otc u nii e vóm s e t   redg h ne a è  flna e c1s s i t 1a a dè, t e   qlC u  uo n im  nnag C atr o  eév n is g ax r l?d é o s e-magnífic, i ha estat així gràcies a la feina i la participació dels mili-tants, que han demostrat, un cop més, el seu compromís amb el pro-jecte convergent i la seva implica-ció per definir el nostre futur. El Congrés ha demostrat un cop més que som el principal partit polític de Catalunya i que el nostre pro- jecte és més sòlid i viu que mai. Al llarg de tres dies més de 1900 per-sones representats d’arreu de Catalunya i totes les diferents sen-sibilitats hem estat capaços d’arri-bar a fixar uns objectius que ens són comuns a tots, uns objectius basats en el compromís renovat de fer de Catalunya un país de prime- ra línia. Un compromís que entron-ca amb el catalanisme polític de sempre.  L’11è Congrés ha posat de manifest que seguim sent capaços d’aglutinar a l’en-torn de Convergència gent de procedències ideològiques diverses. De fet eren molts els que esperaven que aquest Congrés no seríem capaços de mantenir-nos com a pal de paller .
Sí és cert. De fet, abans del Congrés eren molts els de fora de Convergència que esperaven un cert clima de confrontació, i que fins i tot han jugat en molts casos a destacar les diferències. Però l’11è Congrés ha ser vit per demostrar que a Convergència per sobre dels matisos segueixen havent-hi objectius comuns i com-partits. Aquesta és, ha estat i serà la nostra principal força ser capaços d’aplegar gent molt diver-sa i que treballin per a un objectiu comú: Catalunya i la seva gent. Per això ara podem dir més que mai que hem consolidat el projec-te, perquè s’ha evidenciat un cop més que som un partit polític fort i implantat arreu de Catalunya, amb una envejable salut, que és la seva cohesió interna i amb un alt nivell de debat. Ara doncs cal més que mai posar-nos a treballar per als objectius que vam definir en les diverses ponències. Per tant, un cop definides i sintetitzades les diferents postu-res en uns objectius col·lectius com ho demostra el fet que la ponència primera “Catalunya pri-mer” que definia el nostre contin-gut ideològic fos aprovada pel 99’5% del vots, és l’hora de posar-se a treballar per ser més
notar més que mai la nostra força municipal, per créixer en nombre de militants i en activitat, per fer de Convergència un partit encara més obert i permeable a les pro-postes i inquietuds que ens arri-ben de la societat. En definitiva per seguir sent punta de llança nacional i social.  I a nivell personal, podem dir que aquest ha estat el Congrés d’Artur Mas? No. Per sobre de tot aquest congrés ha estat el Congrés de Convergència. Com deia un dels eslògans: “el projecte està garan-tit”, perquè iniciem una nova etapa avalats per la força de la nostra gent, dels nostres militants i simpatitzants, que han renovat el seu compromís amb Catalunya i la seva gent. Aquesta és la nostra garantia, perquè els projectes no depenen mai d’una sola persona. Jo sóc un més, una peça més de l’engranatge de Convergència. A més, crec que en el futur el que compten són els equips de perso-nes, vivim en un món canviant i en una societat canviant i això impli-ca que en les organitzacions calen cada cop més equips de gent capaços de ser referent en àmbits concrets. És evident que els grans
" A q u e s t h a e s t a t
u n C o n g r é s
m a g n í f i c , i ha estat
així gràcies a la feina
i la participació dels
militants,que han
demostrat, un cop
més, el seu compromís
amb el projecte con-
vergent i la seva impli-
cació per definir el nos-
tre futur.”
e
6
 Quins són els principals objectius que t’has marcat com a Secretari General?
el partit vers e Convergèn-és encara a iu del nostre terrenys. nivell intern, sforç de for-gent, posant stres equips  millorar la i el govern. dotar amb més stres estructu-lment en l’àm-
tot a l’àrea metropolitana de Bar-
celona, ens obliga a convèncer la
gent més jove que s’incorpora a
l’electorat que Convergència és
coses que no estan indefectiblement
lligades. Ara bé, entenc que molta
gent del nostre partit pensi que una
cosa pot acabar portant a l’altra.
 
 
secretari
 
 
general
del
 
 
partit
 
de
la
e
u u. r x u he estat elegit i és el que he de tirar endavant.  Són molts els militants de Convergència que es pregun-ten sobre l’objectiu que ens vam marcar a l’11è Congrés de refundació de la coalició. Quina és la teva opinió? Sé que aquest és un tema que preocupa, però jo sóc dels que penso que el solucionarem. Ni a Convergència, ni a Unió interessa perdre l’actiu que tenim de fa més -
gut problemes, però crec que sabrem trobar una solució satis-factòria per les dues parts. El que crec que a hores d’ara ningú dis-cuteix ni a Convergència, ni a Unió és que la gent ens identifica com una mateixa marca electoral i que en política la suma de 1 més 1 és sempre més que dos i la resta és menys que 1 i 1. Què vull dir amb això, doncs vull dir que CiU és un actiu importantíssim i tant UDC com CDC tenim clar que junts representem una majoria nacional i social, l’espai del nacionalisme català i que no podem ni volem renunciar a seguir ocupant aquest
necessari per arribar a bon port.  I sobre Duran i Lleida? A nivell personal, la meva rela-ció amb Duran i Lleida és la de dos companys de coalició des de fa molts anys i és cordial. A nivell polític, Duran és el líder d’Unió, i és perfectament legítim que aspiri a tenir un major protagonisme en el conjunt de la coalició. M’ha alegrat molt com-provar que en l’últim congrés d’U-nió va quedar molt clar que en qualsevol cas el més important és garantir el futur de la coalició com a instrument al servei del
  citats amb els fets.
 
 
-
, -cia té gent molt preparada que
“ N o h e d e
c o n v è n c e r n i n g ú
a m b p a r a u l e s ,
sinó demostrar les
meves capacitats
amb els fets.
 Susagna Caseras
El projecte està garantit c roennsoevqaücèión cidae  npaetrusroaln eds uanl  Ccaopndgraévsa,n té sd leal  peau J l C r oa od ra pe l e qe Bu us a i r mA c . e  l M o Go n al a sinòsli bi aA im aBtö,h p m re , sipdoerntta vdeeul  Galr uPpa rlMaumneicni-t  projecte. Els nomenaments i l’elecció de  Pilar Blasco i Prim, presidenta de les entitats muni-cipalistes. càrrecs dóna lloc als nous òrgans de direcció  Joan Vallvé i Ribera, President de l’Institut de For-mació del partit. I la presidenta de la futura organització representativa de les dones de Convergència. Després de l’11è Congrés, s’ha produït a Convergència un període de reestructuració, amb l’elecció dels equips Són membres electes els deu vocals escollits en l’11è locals, comarcals i de districte i les federacions, la constitu-Congrés a proposta del Secretari General: ció del Consell Nacional i, per tant, del Comitè Executiu Nacional complert.  Carles Campuzano i Canadés El Comitè Executiu Nacional és l’òrgan d’execució emanat  M. Eugènia Cuenca i Valero del Congrés. Té com a funcions principals les de direcció del  Maite Fandos i Payà Partit en les línies marcades pel Congrés i pel Consell Nacio- Carme-Laura Gil i Miró nal, les d'administració i disposició del patrimoni del Partit i les  Josep Grau i Seris de representació del Partit en actes judicials i extrajudicials,  Immaculada Juan i Franch amb facultat de conferir delegacions i atorgar poders.  Josep López de Lerma i López  Pere Macias i Arau El Comitè Executiu Nacional el formen els següents  Felip Puig i Godes membres:  Joaquim Triadú i Vila-Abadal
Són membres nats en funció de la seva responsabilitat:  Jordi Pujol i Soley, president del partit.  Artur Mas i Gavarró, secretari general.  Lluís M. Corominas i Díaz, secretari d’organització.  Jordi Vilajoana i Rovira, president de la Mesa del Con-sell Nacional.  Joaquim Forn i Chiarello, president de la Federació de la Ciutat de Barcelona  Joan Raventós i Pujadó, president de la Federació de Barcelona Comarques  Joan Aregio i Navarro, president de la Federació de Tarragona  Josep Micaló i Aliu, president de la Federació de Giro-na  Isidre Gavín i Valls, president de la Federació de Lleida  Albert Batalla i Siscart, secretari general de la JNC  Ramon Camp i Batalla, portaveu al Parlament de Cata-lunya  Xavier Trias i Vidal de Llobatera, portaveu al Congrés  Francesc Xavier Marimon i Sabaté, portaveu al
També són membres del Comitè Executiu Nacional, designats pel Secretari General:  Joan Puigdollers i Fargas i Jordi Moltó i Biarnés, responsables de l’Àrea d’Acció Territorial i Municipal  Oriol Pujol i Ferrusola, responsable d’ Acció Sectorial  Són membres convidats del CEN:  Joaquim Ferrer i Roca, Defensor del Militant  Jordi Xuclà i Costa, president de la JNC.  Pere Esteve i Abad, president de la Fundació Ramon Trias Fargas. Encara s’han d’escollir, per part dels òrgans correspo -nents, els següents membres: - dues persones elegides pel Consell Intersectorial Nacional - quatre persones elegides per la Comissió Nacional de Política Municipal. - quatre persones elegides pel Consell Nacional, d’entre
Consell Nacional Presidents d’agrupació comarcal Alt Camp Maria Balmanyà i Miró El Consell Nacional és l’òrgan encarregat del debat i aprovació de les línies AAlltt  PEemnpeodrèdsà JPoearne  PViuljaoúl  ii  GMuoànrtdsiearrat polítiques del Partit i constitueix la delegació permanent del Congrés, per Alt Urgell Ventura Roca i Martí això li corresponen les més àmplies facultats de direcció que no siguin expres-Alta Ribagorça Albert Alins i Abad sament reservades al Congrés. Anoia Flora Sanabra i Villarroya El Consell Nacional el formen el President, el Secretari General i el Bages Francesc Iglesies i Sala Secretari d’Organització, els membres elegits i els membres nats. Són mem-Baix Besós Carbleesr t ViOñrats ia  Si eSrralavadó bres electes del Consell Nacional: BBaaiixx  ECbarmep SRaolvador Pailglarés i Brll u a) per cada agrupació comarcal o de districte: Baix Empordà Josep Sala i Leal cinc consellers nacionals, les cinc agrupacions amb més nombre de Baix Llobregat Maria Camps i García -militants. Baix Penedès Josep Maldonado i Gili - quatre consellers nacionals, les quinze següents agrupacions en Berguedà Ramon Minoves i Pujols Cerdanya Beatriu Obis i Aguilar nombre de militants. Conca de Barberà Josep Maria Llobet i Guim -tres consellers nacionals, la resta d'agrupacions. Garraf Agustí Vila i Segura En congressos anteriors s’elegia un número determinat de consellers Les Garrigues Antoni Gorgues i Gorgues nacionals. En aquest 11è Congrés no ha estat així, perquè tots han estat ele-L’Hospitalet Cornellà Jacint Borràs i Manuel gits al territori. Garrotxa Josep Maria Padrosa i Macias b) vint consellers nacionals per la JNC. GMiraroensèmse JAolabne rtB aBgautlél ei  iR Soaulrvaanya c) tres consellers nacionals per cadascuna de les sectorials. Montsià Josep de Santiago i Julien Aquest ha estat un altre canvi d’aquest 11è Congrés. S’ha reduït el nombre La Noguera Antoni Balasch i Parisi de sectorials a 19, procés que s’ha establert en un nou reglament sectorial. Osona Josep Maria Matas i Babon Aquest document havia de ser aprovat pel Consell Nacional, segons esta-Pallars Jussà Josep Maria Solé i Santaolla bleixen els nous Estatuts, de manera que el primer Consell Nacional poste-Pallars Sobirà Lluís Segalàs i Sala la de l’ n re Lladó i Isàal rior a l’11è Congrés, que es va celebrar el dia 21 de gener, no comptava enca-PPla dUrgEesltlay JPoean Reñé i Huguet ra amb la presència dels consellers nacionals corresponents a l’Àrea Secto-Priorat Joan Jaume Salvadó i Llorens  rial. A partir de l’aprovació del nou reglament, s’inicia el procediment de reno-Ribera d’Ebre Santiago Campos i Piñol vació sectorial i de nomenament dels seus consellers nacionals. Ripollès Paquita Pastoret i Busquets Són membres nats del Consell Nacional els militants que tinguin la con-SSeeggrairàra GSaolnvçaadl oSr eBoartdée is  Ci uBnailllcells dició de parlamentaris o Consellers de la Generalitat, així com els membres Selva Interior Narcís Junrqruera i Fusellas del Comitè Executiu Nacional, els Presidents de les Agrupacions, de les Fede-Selva Marítima Susanna Sola i Escobar racions i de les Sectorials. Solsonès Francesc Xavier Ballabriga i Cases Tarragonès Santiago Pallàs i Guasch La renovació territorial Terra Alta Xavier Pallarés i Puvill Urgell Josep Pont i Sans a i zález La renovació territorial ha estat molt important. VVaallll èds AOrraienntal JJoorsdeip  TLulruuílsl  iB oNyegr eGon A nivell de presidents comarcals ha estat del 38,64%. Vallès Sabadell Sebastià Ruiz i García Vallès Terrassa Ferran Turà i Vila 38,64% Presidents de districte de Barcelona       , Ciutat Vella Jordi Torrents i Romero Esquerra Eixample Sílvia Cazorla i Xalmà 53,85% Dreta Eixample Francesc Homs i Molist Sant Antoni Ramon Almirall i Erliso En aquest cas, també cal destacar l’augment del número de dones Sagrada Família Josepa Ventura i Tarrason responsables de districte: amb 5 dels 13 districtes de Barcelona Sants-Montjuïc Josep Sicart i Enguix residits er dones el ercentat e és del 38 47% Les Corts Francesca Llopis i Caldero Sarrià- Sant Gervasi Armand Giménez i Navarro 38,47% Gràcia Montserrat Marchante i Carque Horta-Guinardó Josep M. Pon i González mentre abans de l’11è Congrés, era del 7,63%, amb una única Nou Barris Carles Moliner i Bernabé dona presidenta de districte. Sant Andreu Anna Figueras i Ibáñez Sant Martí Eduard García i Plans